D. Bramon: De quan érem o no musulmans

Una recerca documental trenca els tòpics sobre el passat andalusí de Catalunya.

Dolors Bramon aporta noves dades del període musulmà (VIII-XI) a partir de 494 textos de l'època.

Dolors Bramon, De quan érem o no musulmans. Textos del 713 al 1010 (continuació de l'obra de J.M. Millàs i Vallicrosa, Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives / Eumo Editorial / Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 2000.

FRANCESC ESPIGA / Banyoles · Una historiadora banyolina, Dolors Bramon acaba de publicar De quan érem ó no musulmans, una obra que és resultat d'una vasta investigació documental que aporta més llum sobre el passat musulmà del territori que avui anomenem Catalunya. A partir de la reinterpretació de 494 textos d'autors àrabs d'entre els segles VIII i XI, Bramon ha corregit nombroses llacunes i errors d'episodis concrets d'aquest període. Però, sobretot, el seu treball constata que la influència que va exercir la cultura andalusina es va estendre a tot el principat, i no únicament a la Catalunya Nova com es podia creure.

Ens agradi o no, el passat musulmà és el nostre. I aquest és un fet que s'intenta ignorar. Dolors Bramon, professora universitària i experta reconeguda en estudis àrabs i islàmics ho assevera després de concloure el seu meticulós i dens projecte d'investigació, plasmat en el llibre coeditat per Eumo, l'Institut d'Estudis Catalans i l'Institut Haume Vicens Vives. Aquest treball és una sonora bufetada a alguns dels postulats més arcaics que graviten al voltant de la conquesta andalusina, com ara el que assenyala que la Catalunya Vella va ser una zona impermeabilitzada a la influència musulmana. Bramon qüestiona aquesta teoria, i recorda que ciutats com ara Girona i Barcelona van estar sota domini dels califats.

Però més enllà de les teories que pugui apuntar el llibre, Bramon ha fet una monumental tasca de correcció. Com a eina de treball ha pres 492 textos històrics, que anteriorment havien treballat investigadors bàsicament àrabs. «Eren autors que no coneixien el català i, per tant, els costava identificar topónims, etc:», comenta 1'autora. La seva feina, doncs, ha estat rellegir-los, detectar errors i esmenar-los. Un exemple: tenim un text al segle IX que parla d'una incursió dels andalusins en terra cristiana a la recerca de botí. L'investigador que l'interpreta troba una paraula, «erm:», que tradueix literalment. Per tant, situa l'atac en un «indret no conreat». Bramon agafa de nou el manuscrit. Després de deduir que és il·lògic saquejar un camp erm, la historiadora banyolina encerta el clau: 1'atac va ser en una població del Pirineu lleidatà que coincideix amb el nom. Bingo.

Com aquest exemple, n'hi ha altres. Així, s'han pogut documentar campanyes mïlitars dels musulmans per mar a les costes gironines en la segona meitat del 900, tot i que inicialment es localitzaven al litoral francès per una mala interpretació toponímica. Una notícia que de retruc, reafirma que les incursions més amunt dels límits de la Catalunya Nova eren força freqüents, sobretot amb el propòsit de buscar-hi esclaus o de saquejar: Bramon també ha refet l'estratègia que Almansor va fer servir en el seu atac, des del sud, a Barcelona al final del segle X. Al contrari del que es creia, aquest brillant estratega no va fer servir cap flota. Són diversos els escrits on es descriuen les tàctiques que feien servir els àrabs, de qui Bramon assenyala la importància que per a ells tenia el factor sorpresa. També nega que hagi trobat referències que demostrin que feien servir la roda i el carro al camp de batalla, com diu la llegenda cristiana. Anaven a peu o a cavall i prou.

Un dels exemples que més gràficament il·lustren el treball detectivesc de llibre és com l'autora ha desxifrat el significat del terme Matarranya, per a desesperació del molts que ho han intentat fins ara. En àrab, aquest mot podria assimilar-se a bisbat. I el riu Matarranya significava el límit entre els de Saragossa i Tarragona.

Els catalans, dèbils, i els gallecs, bruts i traïdors

Dolors Bramon no ha partit del no-res en aquest projecte. Ja en la primera plana del llibre es declara continuadora de la tasca de Josep Maria Millàs, autor que als anys vint ja va obrir una escletxa en el camp de la recerca del període andalusí. A partir d'aquest fil, la paciència i el nas necessari per detectar on hi havia material per furgar-hi, la historiadora banyolina ha cuinat un material que desperta una gran curiositat sobre una part de la nostra història que, com ella mateix reconeix, «encara hi ha moltes coses per resoldre».

La lectura dels 494 textos ofereix un testimoni privilegiat de com eren i com es veien les coses entre els anys 713 i 1010. De Barcelona hi ha força descripcions, una de les quals explica que atracar en el seu port era una tasca que requeria una extrema destresa, a conseqüència de la gran quantitat d'esculls que tenia. Els musulmans també feien comentaris sucosos dels francs. Un text els titlla de «valents i d'innaccesibles al temor», tot i que un altre d'immediatament anterior no vacil·la a 1'hora de dir que els cristians «si veuen el perill de derrota, fugen a les muntanyes com cabres». Tampoc no hi falten les descripcions més concretes segons els territoris. Així dels catalans deien que érem «dèbils, les seves armes escasses i el seu nombre reduït». Ara, un cop sotmesos «són obedients i lleials». Els gallecs, en canvi, són guerrers valents però «gent traïdora i de condició vil, que no es netegen més que dues vegades l'any».

Publicada al diari El Punt el 13 d'agost de 2000.

L'Islam a Catalunya
Bibliografia de Dolors Bramon

Ibn 'Arabî: El llibre de l'extinció en la contemplació

Autor: Ibn 'Arabî

Títol de la traducció: El libro de la extinción en la contemplación

Títol original: Kitâb al-Fanâ'i fî-l-Mushâhada

Traducció i introducció: Andrés Guijarro

Editorial: Sirio

Lloc: Málaga

Any: 2007

Pàgines: 63

ISBN: 978-84-7808-542-2


Aquest petit tractat d'Ibn 'Arabî pot considerar-se com una introducció a l'estudi de la via esotèrica i al domini del coneixement metafísic. És fonamentalment una obra de defensa d'aquesta via i dels seus mitjans propis, que és presentada com a "desvelament" o aprehensió intuïtiva de la Divinitat, contra els atacs que sofria per part del racionalisme filosòfic i de l'oficialisme islàmic.

P, Guichard: Al-Andalús davant la conquista cristiana

AUTOR: Pierre Guichard
TÍTOL: Al-Andalus frente a la conquista cristiana. Los musulmanes de Valencia (siglos XI-XIII)
TRADUCCIÓ: Josep Torró
EDITORIAL: Biblioteca Nueva + Universitat de València
LLOC: Madrid + València
ANY: 2001
PÀGINES: 781
ISBN: 84-7030-852-1
ISBN: 94-370-5256-4

[Contraportada. Traducció: Salvador Jàfer]

Aquesta monumental obra de Pierre Guichard representa la combinació de més de vint anys d'investigacions sobre la societat andalusina i la seua desintegració arran de la conquesta i l'ocupació cristianes.

Després d'un repàs de les fonts i una defensa de la necessitat del mètode arqueològic, l'autor ofereix un complet marc general de la història del Xarq-al-Andalús entre el final del califat i la conquesta, tot explorant el problema de la incapacitat de l'organització política i social musulmana per a oposar-se amb èxit a l'avanç cristià. S'hi examina meticulosament el rerefons de l'aculturació, així com l'organització del poblament, la topografia dels castells, la limitada rellevància de l'element militar, el caràcter estatal de l'aristocràcia i la relació tributària directa que vincula la comunitat rural amb l'Estat islàmic. Un Estat que se'ns mostra regit per dinasties "exteriors" a la societat, amb una fiscalitat propera a la norma islàmica, i sostingut per un complex conjunt de famílies de magistrats i funcionaris, on no hi ha lloc per a poders feudals.

Guichard conclou amb un estudi revelador dels efectes del procés de conquesta i colonització cristianes, i subratlla l'expropiació i l'expulsió de musulmans, juntament amb el desmantellament de l'organització tributària andalusina, com a fets generadors, en el regne de València, d'una de les manifestacions més originals del sistema feudal europeu.

Nova traducció de poemes d'Ibn Khafaja

Saludem l'arribada de la nova traducció de poemes d'Ibn Khafaja, el poeta d'Alzira que tant de joc i pler va trobar en el cant dels jardins i la natura del Xarq Alandalús. Els traductors, Josep R. Gregori i Josep Piera, hi han esmerçat el seu bon ofici en uns poemes exultants i engrescadors.

Autor: Ibn Khafaja
ISBN-13: 9788429760651
ISBN-10: 8429760652
Editorial: EDICIONS 62
Pàgines: 89
Any d'edició: 2007

Sinopsi

"¿Qui va ser aquest Ibn Khafaja amb l'obra del qual Piera i Gregori de nou ens obsequien? Va ser moltes coses i un gran poeta per damunt de tot. Nascut l'any 1058, els seus noms de família han servat per sempre el record del seu origen: al-Jazirí, és a dir, "el d'Alzira", i ax-Xuqrí, que volia dir "el del Xúquer". Però amb el seu art es va guanyar encara el sobrenom d'al-Jannan o "el-Jardiner".

Ibn Khafaja va gaudir de fama en vida i els seus versos van ser reproduïts pels arabòfons de seguida i en bon nombre de divans (...).

Gregori i Piera han jugat a pleret amb les paraules, tot teixint un subtil joc de complicitats amb l'il·lustre home del Xúquer, versificant de nou i llures de cotilles acadèmiques, transformant-se ells mateixos en andalusins i poetes que ara ens brinden el seu art en català.

Del Pròleg de Dolors Bramon

Edicions 62, Poesia , 116

Diccionari àrab-català. Àrab estandard modern

Finalment podem comptar, els catalanoparlants, amb una eina indispensable per al coneixement de la que fou la nostra cultura antecessora abans de la conquista cristiana catalanoaragonesa. És el treball de dues especialistes en llengua àrab, formades a la Universitat de Barcelona. Un bell exemple del que hauria de ser un intercanvi cultural més obert i sovintejat entre les dues nostres cultures mares o pares.

DICCIONARI ÀRAB-CATALÀ ÀRAB ESTÀNDARD MODERN
Margarida Castells\Dolors Cinca

DICCIONARIS DE L'ENCICLOPÈDIA
Col·lecció: Diccionaris Bilingües

Pàgines: 1632

Any d'edició: 2007

Un pont lingüístic i cultural entre el món àrab i els Països Catalans. Una eina moderna de gran envergadura per a traductors, estudiants i estudiosos de l'àrab. Un gran pas endavant en l'actualització de la lexicografia àrab en les principals llengües europees.

Una obra única i imprescindible, pel fet de ser el primer gran diccionari entre l'àrab i el català. Un diccionari que permet abastar i conèixer tota la riquesa lèxica de l'àrab estàndard modern, la llengua dels mitjans de comunicació i de la literatura contemporània des del Marroc fins a Oman.

9.000 arrels / 41.000 paraules / 67.000 accepcions / 114.000 sentits / 23.000 exemples / 4.000 noms propis / neologismes tècnics, científics i periodístics / localismes de tot el món àrab / vocalització de tots els mots àrabs / plurals irregulars / règims verbals / compendi de gramàtica àrab en català


Dolors Cinca (1962-1999) Traductora de l'àrab al català i al castellà i professora de traducció de l'àrab al català a la Universitat Autònoma de Barcelona. Es va llicenciar en Filologia Semítica (àrab) a Barcelona el 1985, i més endavant va ampliar els estudis a Jordània i a Tunísia. Algunes de les seves traduccions principals són: Principi i fi de Naguib Mahfuz, Només un altre any de Mahmud Darwix, Les mil i una nits, amb Margarida Castells (Premi Ciutat de Barcelona de Traducció i Premi Crítica Serra d'Or) i Història d'una ciutat: una infantesa a Amman d'Abdelrahman Munif. A més de la traducció literària, també es va dedicar a les reflexions crítiques sobre la traducció àrab-català.

Margarida Castells (1962) Traductora de l'àrab al català i al castellà i professora de llengua i literatura àrabs a la Universitat de Barcelona. Es va llicenciar en Filologia Semítica (àrab) a Barcelona el 1985, va ampliar els estudis a Tunis, el Caire, Damasc, Tetuan, Amman, Frankfurt, Alep, i a l'Escola de Traductors de Toledo. S'ha dedicat també a l'estudi sobre la llengua i la cultura àrabs, l'orientalística i la traductologia. Entre les seves traduccions, destaquen: Les mil i una nits, amb Dolors Cinca (Premi Ciutat de Barcelona de Traducció i Premi Crítica Serra d'Or), La llagosta de ferro de Salim Barakat, Per què has deixat el cavall sol? de Mahmud Darwix i Els viatges d'Ibn Battuta, amb M. Forcano (Premi Crítica Serra d'Or).