Certament, al meu paradís d'Al-Àndalus
la bellesa és la més pura i l'olor l'alé més net.
La claror del dia té la gràcia d'unes dents blanques,
com la foscor de la nit els llavis els té vermells.
En bufar el ventijol, vaig cridar: Quin desig tinc d'Al-Àndalus!
[Ibn Khafaja, Jardí ebri. Tria del divan, traduïda per Josep Piera amb la col·laboració de Josep R. Gregori, Barcelona, Edicions 62, 2007, p. 18.]
4 comentaris:
hola xarc
soc en tahwid i despres de llegir-te en el foro, he entrat en teu blog i em sembla maravillos
molt documentat, molt clar i en valencia/catala
perdona meu catala pero soc basco i estic arenent catala per internet
adeu
Gràcies! Intente fer-ho tan bé com puc. Ja fa anys que m'hi dedique, perquè és la meua passió; almenys des de l'adolescència, moment en què vaig tenir consciència d'aquesta realitat, que, per a mi, és plena de vivències personals, ja que vaig nàixer en un poblet de la Vall d'Albaida on encara es poden percebre reflexos de vida andalusina.
Una abraçada i fins prompte!
السلام عليكم
Benvolguts companys,
Aquest lloc web em sembla molt interessant.Espere estar en contacte amb vosaltres per fer noves coneixences.
El meu correu:
joseppotriessafor@gmail.com
Josep R Gregori
Terrassa
إنّ للجَنّة ِ، في الأندَلسِ، مجتلى حسنٍ وريّا نفسِ
فسنا صبحتها من شيبِ و دُجى ظلمتها من لعسِ
فإذا ما هبّتِ الريحُ صباً صحتُ : واشوقي إلى الأندلسِ
Certament, al meu paradís d'Al-Àndalus
la bellesa és la més pura i l'olor l'alé més net.
La claror del dia té la gràcia d'unes dents blanques,
com la foscor de la nit els llavis els té vermells.
En bufar el ventijol, vaig cridar: Quin desig tinc d'Al-Àndalus!
Podeu veure més poemes en àrab d'aquesta gran poeta a la pàgina:
http://www.alselwan.com/dewan/poem.php?id=1788
Publica un comentari a l'entrada