dijous, 1 de maig de 2008

Ibn Al-Abbār: Poemes de l'exili, 8

-- D. núm. 33 --

Enyore els savis que sota terra jauen
tot esperant que la seua obra intercedesca per ells davant el Senyor.
Van ésser el meu pilar i causa que guanyàs en consideració.
És ben sabut, però, que en els anys grisos
es rebaixa qui destaca.
Per ventura és per això que vaig buscar sempre la proximitat,
gelosament guardada, de tan il·lustres hòmens
que recolliren els fruits de l'Alcorà tot apartant la seua mirada
de qui fou segell dels profetes,
i el seu llibre, segell de la revelació.
Entorn de les seues tertúlies voltege
implorant la seua generositat
el mateix que els ocells en els seus galanteigs d'amor.
Gent, la companyia de la qual, mai no pesa.
Em basta que el meu cor
recobresca les seues assemblees.
Seguint al peu de la lletra els seus ensenyaments
em vaig deslliurar de dos mals desconcertants
com són el menyspreu i la caiguda en desgràcia.
Recorde en especial mon pare,
d'allò més selecte de la tribu de Hixem,
i el seu nom, Muhtār, de la flor i nata dels àrabs,
i Muĥammad, vencedor de covards i pagans,
ja que entre covards i pagans van caure els seus enemics.
Per un parent seu sabem de la seua condescendència
pel que fa a les faltes i els pecats aclaparadors,
insòlita condescendència als ulls del salvatge.
Així l'amor a Déu, el dec a l'amor al seu profeta
i l'amor és el perdó del perseverant.

Metre: ţawīl; rima: bā́

Ibn Al-Abbār (València 1199-Tunis 1260)

Traduït de l'àrab per Josefina Veglison Elías de Molins (Universitat de València)

الاندلس جنة الخلد = Alandalús jànnatu _lkhuldi

يــا أهْــلَ أندلــس لله درُكــــم ُ / ماء و ظلٌ و أنهار و أشجارُ
ما جَنة الخُـلد إلا في دِيـاركُـــمُ / ولو تخيرتُ هذا كنتُ أختارُ
لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النار

الشاعر الاندلسي ابن خفاجة
ALANDALÚS, PARADÍS DE L'ETERNITAT

ya ahla andalusin li-llâhi darrukum /

ma'un wa zillun wa anhâru wa sajâru
mâ jannatu-l-huldi illâ fî diyârikum /
wa hâdihi kuntu law huyyirtu ahtâru /
lâ tuttaqû ba´daha an tadhulû saqaran /
fa-laysa tudhalû ba´ada-l-jannati-n-nâru

Ibn Khafâja (Alzira, 1058-1139)

Andalusins, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo! No tingau por de l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.

(Versió de Josep Piera i Josep R. Gregori, 2007)

¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!
Agua, sombra, ríos y árboles.
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.
Si yo escogiera, por éste optaria.
No temáis entrar en el infierno:
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.

(Versió de Josep Piera i Mahmud Sobh)

Vegeu el poema d'Ibn Hafâja recitat per dos alumnes de l'IES la Serreta de Rubí

Pel respecte a la pluralitat i a la llibertat!

Pel respecte a totes les formes d'Islam!

Per un Islam plural i unit!


"Guarde en el cor l'Andalús més íntim i més bell, com un Tibet personal i profund. I aquest tresor ningú me'l podrà arrabassar."

Salvador Jàfer

عبد السلام جعفر إبن منقذ البلنسي /

بلنسية، شرق الاندلس /

Calendari islàmic i horaris de pregària

Segons l'escola jurídica de què es tracte pot haver-hi una diferència d'un dia ±.

Loading...

Mapa d'Alandalús en el període de màxima expansió

La muralla andalusina de València

La muralla andalusina de València