diumenge, 7 de setembre del 2008

Troben a la Servana de Xeresa les restes del poblat musulmà de Xaresa

Les excavacions han tret a la llum l'assentament musulmà de Xaresa amb l'aparició d'una necròpoli

07/09/2008 9:38 - Autor: M. Pérez - Font: Levante-EMV

Localització de la masia de la Servana i del jaciment en un mapa del polígon de la Servana.


Les excavacions que l'Ajuntament de Xeresa està realitzant a la partida de la Servana han tret a la llum l'assentament musulmà de Xaresa amb l'aparició d'una necròpoli. Així ho van donar a conèixer ahir l'alcalde de Xeresa, Tomàs Ferrandis, i l'arqueòleg Emili Moscardó. Els estudis realitzats a la zona aporten dades de l'existència d'una sitja on emmagatzemaven el gra realitzat sobre el nivell de la bretxa quaternària. A la zona oest de l'edifici s'han localitzat inhumacions i diverses tombes on els cossos van ser enterrats amb una orientació cap al sud-est, és a dir, cap a Dénia, per a mirar a la ciutat santa de La Meca. "Aquesta característica del ritual funerari musulmà ens estaria indicant l'existència d'un episodi d'habitatge permanent al lloc durant la dominació andalusina", explica l'arqueòleg Moscardó. Aquests descobriments avalen la teoria de l'existència d'una alqueria, poblat o assentament musulmà anomenat Xaresa. De fet, en el Llibre del Repartiment, en 1249, apareix una redacció on es reparteixen les terres als nous colons i s'especifica "tres jovades de terra, totes a Xaresa", així com en un altre fragment es parla de què "si no hi hagués terra suficient a l'esmentada alqueria, que les tinguin i rebin en una altra alqueria anomenada Xeresa".


[Traducció: Translèndium + Salvador Jàfer]

الاندلس جنة الخلد = Alandalús jànnatu _lkhuldi

يــا أهْــلَ أندلــس لله درُكــــم ُ / ماء و ظلٌ و أنهار و أشجارُ
ما جَنة الخُـلد إلا في دِيـاركُـــمُ / ولو تخيرتُ هذا كنتُ أختارُ
لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النار

الشاعر الاندلسي ابن خفاجة
ALANDALÚS, PARADÍS DE L'ETERNITAT

ya ahla andalusin li-llâhi darrukum /

ma'un wa zillun wa anhâru wa sajâru
mâ jannatu-l-huldi illâ fî diyârikum /
wa hâdihi kuntu law huyyirtu ahtâru /
lâ tuttaqû ba´daha an tadhulû saqaran /
fa-laysa tudhalû ba´ada-l-jannati-n-nâru

Ibn Khafâja (Alzira, 1058-1139)

Andalusins, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo! No tingau por de l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.

(Versió de Josep Piera i Josep R. Gregori, 2007)

¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!
Agua, sombra, ríos y árboles.
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.
Si yo escogiera, por éste optaria.
No temáis entrar en el infierno:
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.

(Versió de Josep Piera i Mahmud Sobh)

Vegeu el poema d'Ibn Hafâja recitat per dos alumnes de l'IES la Serreta de Rubí

Pel respecte a la pluralitat i a la llibertat!

Pel respecte a totes les formes d'Islam!

Per un Islam plural i unit!


"Guarde en el cor l'Andalús més íntim i més bell, com un Tibet personal i profund. I aquest tresor ningú me'l podrà arrabassar."

Salvador Jàfer

عبد السلام جعفر إبن منقذ البلنسي /

بلنسية، شرق الاندلس /

Calendari islàmic i horaris de pregària

Segons l'escola jurídica de què es tracte pot haver-hi una diferència d'un dia ±.

Mapa d'Alandalús en el període de màxima expansió

La muralla andalusina de València

La muralla andalusina de València