diumenge, 30 de novembre del 2008

Existí una identitat mossàrab?

¿Existe una identidad mozárabe? Historia, lengua y cultura de los cristianos de al-Andalus (siglos IX-XII). Estudios reunidos por Cyrille Aillet, Mayte Penelas y Philippe Roisse. Madrid. Casa de Velázquez. 2008.

Traduït de la contraportada:

Des que, a final del segle XIX, Francisco Javier Simonet va rescatar de l'oblit els cristians d'Alandalús, en una obra tan valuosa com polèmica com la seua Historia de los mozárabes de España, diversos estudiosos s'ha interessat per aquesta comunitat, bé afegint-s'hi, bé apartant-se de les controvertides tesis del malagueny, que veia els "mossàrabs" com els paladins de l'essència i dels valors culturals espanyols. La publicació, en temps recents, de noves fonts ha afavorit l'aparició de treballs que s'ocupen de la minoria cristiana d'Alandalús, que va tractar de conciliar l'herència hispanovisigòtica amb l'adopció de la llengua àrab, i fins i tot de certs elements culturals islàmics. Aquesta obra reuneix una sèrie d'estudis que examinen la història, la llengua i la cultura dels cristians andalusins des del segle IX fins a llur desaparició en el XII, els quals estudis contribueixen a la reflexió sobre la identitat dels "mossàrabs" i llur paper en la història d'Alandalús, sense menysprear la realitat de la islamització, ni sobrevalorar el pes d'aquesta comunitat en la societat andalusina de la qual eren part.

الاندلس جنة الخلد = Alandalús jànnatu _lkhuldi

يــا أهْــلَ أندلــس لله درُكــــم ُ / ماء و ظلٌ و أنهار و أشجارُ
ما جَنة الخُـلد إلا في دِيـاركُـــمُ / ولو تخيرتُ هذا كنتُ أختارُ
لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النار

الشاعر الاندلسي ابن خفاجة
ALANDALÚS, PARADÍS DE L'ETERNITAT

ya ahla andalusin li-llâhi darrukum /

ma'un wa zillun wa anhâru wa sajâru
mâ jannatu-l-huldi illâ fî diyârikum /
wa hâdihi kuntu law huyyirtu ahtâru /
lâ tuttaqû ba´daha an tadhulû saqaran /
fa-laysa tudhalû ba´ada-l-jannati-n-nâru

Ibn Khafâja (Alzira, 1058-1139)

Andalusins, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo! No tingau por de l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.

(Versió de Josep Piera i Josep R. Gregori, 2007)

¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!
Agua, sombra, ríos y árboles.
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.
Si yo escogiera, por éste optaria.
No temáis entrar en el infierno:
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.

(Versió de Josep Piera i Mahmud Sobh)

Vegeu el poema d'Ibn Hafâja recitat per dos alumnes de l'IES la Serreta de Rubí

Pel respecte a la pluralitat i a la llibertat!

Pel respecte a totes les formes d'Islam!

Per un Islam plural i unit!


"Guarde en el cor l'Andalús més íntim i més bell, com un Tibet personal i profund. I aquest tresor ningú me'l podrà arrabassar."

Salvador Jàfer

عبد السلام جعفر إبن منقذ البلنسي /

بلنسية، شرق الاندلس /

Calendari islàmic i horaris de pregària

Segons l'escola jurídica de què es tracte pot haver-hi una diferència d'un dia ±.

Mapa d'Alandalús en el període de màxima expansió

La muralla andalusina de València

La muralla andalusina de València