Les excavacions han permès recuperar vuit cossos que es van anar enterrant al llarg de més de 100 anysFont: Diario Información
Una excavació arqueològica ha permès la troballa d'una necròpoli islàmica o "maqbara" a la finca l'Horta del Pont de Ibi, en les immediateses del Barranc dels Molins. El lloc d'enterraments probablement hauria pertangut a una alqueria pròxima i s'hauria utilitzat des de començaments del segle XII fins a l'ocupació cristiana de la Foia de Castalla, a mitjan segle XIII, segons explica el director dels treballs, l'arqueòleg d'Ibi José Lajara.
El projecte ha estat finançat per l'Ajuntament d'Ibi i ha explicat amb la col·laboració de la família Sanjuán, propietària de la finca, que va ser fins i tot qui va promoure els treballs. Així, l'arqueòleg assenyala que els amos dels terrenys havien observat l'existència de restes humanes en la riba de separació de dos bancals, per la qual cosa van decidir posar-ho en coneixement d'experts. D'aquesta manera es va poder intuir l'existència de dos cossos, per la qual cosa es va procedir a iniciar l'excavació. Les tasques han resultat finalment en la troballa de vuit cossos, tres dels quals corresponien a persones mortes a una edat primerenca.
L'àrea treballada és de només 14 metres quadrats, però la presència d'alguns cossos posats sobre d'altres fa pensar, segons Lajara, en un ús prolongat en el temps. A més, al·ludeix a la coincidència de diversos trets habituals en el ritu d'enterrament de la religió musulmana, com la col·locació dels cadàvers en fosses de planta rectangular amb els costats arrodonits, orientades al nord-est o sud-oest, i amb els cossos en posició de cúbit lateral dret, amb el cap cap al sud o sud-oest. L'arqueòleg apunta que els braços i les cames eren "molt junts", de la qual cosa es dedueix que "se'ls havien lligat les extremitats" abans d'enterrar-los. Això podria ser també una pràctica habitual, realitzada abans d'embolicar els morts en sudaris.
El restringit de l'espai excavat "impedeix conèixer detalls de l'espai funerari", d'igual forma que l'"absència d'elements materials" fa que tampoc no es pugui determinar amb major exactitud l'època d'inici d'utilització de la necròpoli. De qualsevol manera, a la Carta Arqueològica d'Ibi -de la qual el propi José Lajara és autor- s'ha documentat l'existència de diverses alqueries islàmiques en el terme municipal, totes elles a l'empara de les fortaleses del Castell Vell i Castell Vermell, en el Barranc dels Molins i el turó de Santa Llúcia, respectivament.
Els cossos trobats seran sotmesos a un estudi antropològic, amb el qual, segons Lajara, es podrà "conèixer millor el poblament durant l'època islàmica" en aquesta zona. Sobre això, se sap que alguns dels assentaments de la Foia de Castalla daten d'entorn del segle X, si bé, reitera l'arqueòleg, el jaciment de l'Horta del Pont seria posterior. En aquest cas, igual com en la resta d'alqueries musulmanes, s'hauria aprofitat l'abundància d'aigua per a l'establiment de població i el cultiu de les terres, una cosa que es continua fent en l'actualitat en aquesta finca. Així, s'aprofitarien, igual com fan avui dia les sèquies, els cabals del Riu de les Caixes, que baixa del Barranc dels Molins, discorre molt pròxim a aquest lloc. Així mateix, el propi barranc serviria, segons incideix Lajara, com una via de comunicació amb l'exterior.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada