diumenge, 25 de gener de 2009

Discriminació de la població àrab amb nacionalitat israeliana



palestina.cat

Palestins a Israel

La discriminació dins de l'Estat d'Israel, amb els seus propis ciutadans, no acostuma a ser notícia dins dels mitjans de comunicació, cosa que fa que siga inexistent per a la major part de la població europea.

A Israel, el molesten tant els palestins i les palestines dels Territoris Ocupats (TTOO) com els que tenen nacionalitat israeliana per haver-se quedat allà quan el 1948 les tropes britàniques abandonaren Palestina i Israel va crear unilateralment l'Estat d'Israel. La majoria de palestins fugiren d'Israel i es van refugiar a Cisjordània i a Gaza, o en els països àrabs del voltant, però uns 150.000 es quedaren en les seues terres. Aquests van rebre carnet d'identitat israelià i, teòricament, uns drets que es pretenien mostrar com a iguals als de la resta de ciutadans israelians.

A hores d'ara s'han convertit en 1.300.000 àrabs, amb la seua descendència nascuda dins del nou Estat creat. Represenen el 20% de la població total d'Israel. Dins d'aquesta comunitat, trobem 2 subgrups : els drusos (120.000), i els beduïns (170.000). El 71% de la població araboisraeliana viu en 116 localitats amb majoria àrab, de les quals només 9 són ciutats. D'aquestes Nazaret és la que té majoria àrab. El 24% viuen en poblacions de majoria jueva i el 4% que resta viuen al desert del Nègueb en comunitats de beduïns.

Malgrat les contínues migracions de jueus a Israel, es preveu que, per a l'any 2025, la població palestina supose el 25% del total de ciutadans israelians, i si afegim la dels TTOO, s'igualaria amb ells. Tenint en compte que la taxa de natalitat dels palestins és prou més elevada que la dels israelians. S'autodenominen palestins, israelians o araboisraelians. Professen, la majoria, la religió musulmana, encara que també n'hi ha de cristians. Aquests ciutadans pateixen diferents formes de discriminació legislativa i institucional i la negació dels seus drets individuals, a causa del seu origen, tant legislatives com institucionals. Les lleis que s'apliquen a totes dues comunitats, àrab i jueva, poden ser selectives i predominantment aplicades als àrabs palestins, com per exemple les lleis de confiscament de terres o la demolició de cases. Als palestins que hagueren d'abandonar les seues llars en la Nakba (1948), però que es van quedar a viure dins d'Israel, se'ls va impedir tornar a les seues cases i van veure aplicades sobre les seues terres la llei dels Presents-Absents, de 1950, per la qual cosa la propietat passava a poder de l'Estat i d'allà als jueus. Des de 1976 es commemora el 30 de març, el dia de la Terra, en record de 6 manifestants palestins que foren assassinats per Israel, quan denunciaven l'expropiació d'aquestes terres i l'enderrocament de cases.

Una altra discriminació legislativa fou promulgada el juliol del 2003, la llei de ciutadania i entrada a Israel, llei que al seu començament tenia caràcter temporal, però que s'ha prorrogat des d'aleshores. Aquesta llei impedeix als palestins casats amb ciutadans israelians viure amb la seua parella a Israel i obtindre la nacionalitat israeliana.

Israel té 30 lleis de confiscació de cases, i els motius son totalment aleatoris : haver construït sense el permís requerit (permís que mai no arriba si se sol·licita), haver fet obres, haver canviat la fesomia de la casa. Tot això fa que aquests ciutadans siguen els més afectats per la demolició de cases, fins i tot més que els dels TTOO.

Un altre tipus de discriminació és la discriminació institucional, que es contempla, entre altres, en la no crida a realitzar el servei militar. Molts beneficis governamentals a Israel es troben supeditats al compliment d' aquest servei, ja que aquesta és una societat absolutament militaritzada que requereix el servei per a poder concedir hipoteques, exempcions fiscals i tractes de favor per a aconseguir treball o habitatge. Tanmateix, es promocionen per als millors llocs de treball dins d'una empresa als qui tinguen una gradació militar més elevada. La discriminació en el treball afecta les grans empreses, ja siguen estatals o no. Al setembre del 2005, va haver-hi una interpel·lació parlamentaria a les nostres Corts pel grup GIV-IU-ICV, per la discriminació que pateixen els araboisraelians que treballen en la companyia aèria EL-AL, amb la qual IBERIA, companyia espanyola, té un acord per a realitzar el servei de viatges Israel-Espanya.

També estan discriminats per raó del lloc de residència. El govern divideix el país en diferents zones i adjudica així diferents estatuts i beneficis segons a quines ciutats. Aquestes zones es determinen seguint, suposadament, criteris socioeconòmics. Encara que les zones estan traçades per contindre un nombre desproporcionadament major de localitats jueves que arabopalestines, aquestes últimes reben uns recursos substancialment menors pels governs locals (normalment el 50%), i també són menors els recursos destinats a pressupostos d'assistència social, equipament escolar o altres tipus de programes educatius. Els alumnes àrabs son 1/3 del total, però els seus col·legis reben només el 7% del pressupost. Hi ha un mestre per cada 17 xiquets jueus en primària, i un, cada 19 àrabs. Respecte al tema de l'idioma, l'àrab és una de les llengües oficials, però el seu prestigi és molt menor que l' hebreu (l'altra llegua oficial), i que l'anglès (una llengua no oficial). En l'examen de graduació de batxillerat, s'aconsegueixen més punts si es parla i s'escriu un excel·lent hebreu, però no existeixen els mateixos punts per a qui tinga gran fluïdesa en àrab.

L'aplicació de la llei també és diferent segons que s'aplique a àrabs o a jueus. En igualtat de condicions se'ls imposen penes de presó més dures i se'ls denega l'eixida sota fiança. Un estudi de la Universitat de Haifa, diu que el 63% dels israelians pensa que el govern hauria d'animar-los a emigrar. Totes aquestes discriminacions són prou més dures al desert del Nègueb, amb la població beduïna (140.000 persones). Gairebé la meitat viuen sota el llindar de la pobresa en 45 aldees no reconegudes pel govern israelià, sense serveis d'assistència, de recollida de fem, sanitària. La situació que pateixen es tan precària com la dels TTOO. Israel fa anys que intenta poblar aquest territori amb jueus.

الاندلس جنة الخلد = Alandalús jànnatu _lkhuldi

يــا أهْــلَ أندلــس لله درُكــــم ُ / ماء و ظلٌ و أنهار و أشجارُ
ما جَنة الخُـلد إلا في دِيـاركُـــمُ / ولو تخيرتُ هذا كنتُ أختارُ
لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النار

الشاعر الاندلسي ابن خفاجة
ALANDALÚS, PARADÍS DE L'ETERNITAT

ya ahla andalusin li-llâhi darrukum /

ma'un wa zillun wa anhâru wa sajâru
mâ jannatu-l-huldi illâ fî diyârikum /
wa hâdihi kuntu law huyyirtu ahtâru /
lâ tuttaqû ba´daha an tadhulû saqaran /
fa-laysa tudhalû ba´ada-l-jannati-n-nâru

Ibn Khafâja (Alzira, 1058-1139)

Andalusins, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo! No tingau por de l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.

(Versió de Josep Piera i Josep R. Gregori, 2007)

¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!
Agua, sombra, ríos y árboles.
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.
Si yo escogiera, por éste optaria.
No temáis entrar en el infierno:
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.

(Versió de Josep Piera i Mahmud Sobh)

Vegeu el poema d'Ibn Hafâja recitat per dos alumnes de l'IES la Serreta de Rubí

Pel respecte a la pluralitat i a la llibertat!

Pel respecte a totes les formes d'Islam!

Per un Islam plural i unit!


"Guarde en el cor l'Andalús més íntim i més bell, com un Tibet personal i profund. I aquest tresor ningú me'l podrà arrabassar."

Salvador Jàfer

عبد السلام جعفر إبن منقذ البلنسي /

بلنسية، شرق الاندلس /

Calendari islàmic i horaris de pregària

Segons l'escola jurídica de què es tracte pot haver-hi una diferència d'un dia ±.

Loading...

Mapa d'Alandalús en el període de màxima expansió

La muralla andalusina de València

La muralla andalusina de València