dimarts, 20 de gener de 2009

Rahola o el súmmum de la hipocresia mediàtica

La intenció és desviar l'atenció sobre la neteja ètnica que està succeint a Gaza
Autor: Oscar Martínez - Font: Webislam
Nens manifestants amb 'estètica yihadista', segons Rahola.
Nens manifestants amb "estètica jihadista", segons Rahola.

En un debat televisat al programa Matins de TV3 (1) entre Pilar Rahola i Francesc Tubau, portaveu de la plataforma Aturem la Guerra, una de les organitzacions convocants de la passada manifestació del 10 de gener a Barcelona en protesta per la massacre israeliana a Gaza, vam poder comprovar el baixíssim nivell moral que regna en els mitjans de comunicació per tenir en plantilla algú com Rahola, i ara explicaré per què és així.

La raó del debat va ser que Rahola es va sentir al·ludida en aquesta manifestació per un article publicat en una revista que va ser repartit en el transcurs d'aquesta on se la criticava a ella i a cinc personalitats més de la societat catalana per la seva fèrria defensa d'Israel, malgrat les atrocitats que ha comès i està cometent contra el poble palestí. Va ser tal el seu enuig que va anunciar públicament que anava a presentar a la fiscalia una querella contra la plataforma. El que és xocant és que, just abans del debat esmentat, Rahola va donar la raó als autors d'aquest article en donar proves sobre de les seves simpaties cap als representants d'un estat que, ara mateix, està cometent una operació de neteja ètnica a Gaza.

Vam poder veure com Rahola lloava l'ambaixador d'Israel a Espanya, que va ser entrevistat durant el programa pel presentador Josep Cuní. Rahola va dir de l'ambaixador israelià que "és un home molt ponderat" i que "està molt esparverat", referint-se, segons Rahola, al supòsit clima antiisraelià que hi ha ara mateix a Espanya.

Rahola es va atrevir a negar que l'atac d'Israel tingui res a veure amb les properes eleccions a l'Estat israelià, com si les enquestes no demostressin que la popularitat del govern ha crescut de manera clara des que va donar inici a les operacions militars a Gaza, com es va encarregar de recordar el propi Cuní a l'ambaixador.

Rahola no té pèls a la llengua en afirmar que l'atac -ella fa servir la paraula "defensa"- està plenament justificat i cito textualment les seves paraules: "s'ha arribat a un punt d'inflexió en què s'havia d'actuar militarment ". Rahola passa llavors a repetir el que diu la propaganda israeliana per justificar els seus atacs: que existia la possibilitat que els palestins compressin míssils de llarg abast a la Xina i a l'Iran i per això Israel va decidir actuar, i que havia d'impedir l'entrada d'armes pel sud de Gaza.

Però llavors, per què Israel està arrasant tot Gaza, no sols el sud? Per què el seu objectiu són civils, dones i nens, com s'ha demostrat prou, no sols els militants de Hamàs? Això Rahola no ho explica. Després es fica amb Zapatero, amb Saura (el conseller d'interior de la Generalitat de Catalunya) i amb el ministre d'Exteriors, Moratinos, per les seves tèbies crítiques a Israel, cosa que ni el propi ambaixador s'havia atrevit a fer.

Rahola estira els seus arguments fins al límit, dient que el debat polític sobre un país s'ha de limitar als que hi viuen, encara que aquest país sigui l'autor d'una massacre com aquesta i encara que les seves actuacions hagin rebut molt greus crítiques per part de la comunitat internacional i les Nacions Unides.

La verborrea de Rahola no s'atura en el seu afany de defensar i justificar Israel pel que està fent davant els ulls de tot el món. Torna a la càrrega contra Joan Saura, al qual ataca per suprimir un acte commemoratiu que s'havia de celebrar a Catalunya en honor de les víctimes dels camps d'extermini. La menció de l'Holocaust jueu dels filosionistes figura sempre en el guió i és inevitable, com si servís per a cobrir tots els crims que comet Israel, siguin de la naturalesa que siguin.

No cap en la ment d'aquesta senyora que, per al govern català, pot significar ficar-se en un embolic dels grossos, el fet de deixar-se fotografiar amb representants de la comunitat jueva en un moment com aquest, i que ja han rebut bastants crítiques pels seus recents viatges a Israel. Rahola està suggerint molt sibil·linament que Saura és un antisemita? En fi, que per a Rahola són qüestions de summa importància coses com aquesta, que se suprimeixi un petit acte públic que s'ha fet ja repetides vegades i no la mort de persones innocents -la mort de persones innocents, repeteixo- una cosa que per a Rahola no mereix el més mínim comentari. Jo em pregunto: què hauria dit si el govern de la Generalitat hagués anunciat que trencava tota relació amb Israel com li ha reclamat que faci la comunitat palestina a Catalunya?

I arribem al debat entre ella i Tubau, en el qual -com he dit adés- Rahola va anunciar la seva intenció de presentar una querella contra la plataforma Aturem la guerra per l'article esmentat. Tubau va respondre que la seva organització estava també pensant presentar una altra querella contra Rahola pel que ell va qualificar de "insults" d'aquesta a la plataforma i a les organitzacions de suport a Palestina. Tubau es va queixar que Rahola els acusa de fer "apologia del terrorisme" (2), o de ser uns "micos" (3). A propòsit d'aquesta darrera desqualificació, m'agradaria fer un breu comentari. Però primer citaré el fragment de l'article de Rahola en què diu aquesta barbaritat:

"Hem assistit a l'auge del fonamentalisme islàmic, que ha sembrat de morts els pobles i ciutats del món, especialment del propi món musulmà. I aquesta esquerra cridanera, èmuls dels micos de Gibraltar, s'ha mantingut sorda, cega i muda davant d'aquest mortífer i totalitari fenomen. "

Rahola mostra aquí la seva profunda capacitat per a la calúmnia en dir sense cap escrúpol que l'esquerra contrària als crims d'Israel és favorable a l'anomenat "terrorisme islàmic", com si criticar Israel pels seus crims suposés estar automàticament d'acord amb la mort d'innocents a mans d'organitzacions com Al-Qa'ida. Que a gust que es queda Rahola quan deixa anar aquests exabruptes! Gaudeix utilitzant aquests simulacres d'indignació que tant li agraden per emular Bush en la seva cèlebre frase: "si no estàs amb mi, estàs amb els terroristes".

Tubau, a continuació, va intentar passar pàgina i parlar de la manifestació del dia 10, cosa que Rahola no li va deixar fer amb les seves contínues interrupcions i amb el seu acaparament del temps del debat. Però li va donar temps a dir alguna cosa com això: "estem molt orgullosos que assistís tanta gent de la comunitat àrab i islàmica perquè aquesta gent vol quedar-se a viure a Catalunya i, per tant, forma part de la societat catalana".

Tubau es va queixar que Rahola els acusava a tots de ser "jihadistes" pel fet de ser musulmans i es va queixar també perquè la premsa ha destacat un incident que, en altres circumstàncies, tothom hauria passat per alt. Un dels manifestants anava cobert amb un passamuntanyes i va ser fotografiat empunyant una pistola, pel que sembla, de joguina.

Tubau va dir que el servei d'ordre de la manifestació li va dir que es llevés el passamuntanyes i que se n'anés d'allà i no descarta la possibilitat que es tractés d'un provocador del Mossad. Però, per a algú com Rahola, l'important és que en una manifestació en què tothom demanava que es fes complir el dret internacional que, en teoria, ha d'obligar Israel com a potència ocupant i Estat agressor a posar fi a la matança d'un poble pràcticament indefens, l'important, dic, és que hi hagués un manifestant vestit amb un passamuntanyes i portant una pistola, pel que sembla, falsa. L'important per a Rahola és que hi hagués manifestants amb "estètica jihadista", no que siguin ja més de mil les persones assassinades per Israel aquests dies, el 40% de les quals són dones i nens.

Jo vaig estar en la manifestació d'aquell dia, i si per "estètica jihadista" Rahola interpreta que molta gent portés la "kufia" palestina o tingués pinta d'àrab-musulmà i cridés en el seu idioma, l'àrab, que és el que jo vaig veure i fotografiar, Rahola hauria de ser presentada com un exemple de persona tendenciosa i maliciosa en la seva forma d'exercir el periodisme, a més de fregar el racisme per equiparar terrorisme amb islam o amb la cultura àrab.

L'important per a Rahola no és que Gaza sigui un camp de concentració en tota regla, un camp de concentració on viuen -i moren a mans del Tsahal- un milió i mig d'ànimes dependents en tot del que decideixi Israel: si concedir el dret a la vida obrint la frontera perquè rebin ajuda humanitària, o negar-los aquest dret en deixar-los morir per manca de medecines i material quirúrgic.

L'important per a aquesta dona és que la seva foto sortís en un diari en el qual es criticava la seva defensa pública de la política de l'Estat israelià cap a Palestina (li va amollar a Tubau: "tu has vingut a parlar de Gaza, jo he vingut a parlar de la revista "). Aquest diari publicat ad hoc denunciava el que cap altre publica ni denuncia, per desgràcia: que a Catalunya hi ha persones que emparen amb les seves paraules un genocidi en tota regla, ni més ni menys.

Aquest diari, per cert, també denunciava una cosa encara més greu, a saber: que el propi govern de la Generalitat de Catalunya ha potenciat durant l'últim any les seves relacions comercials, culturals i empresarials amb un Estat que vulnera de forma notòria dels drets humans des fa moltíssims anys.

Rahola va ser tan malèvola que va acusar la plataforma Aturem la Guerra d'incitar a l'odi cap a ella i les altres cinc persones (que no citaré aquí, per cert), sense adonar-se que és ella la que incita a sentir odi de forma diària cap la comunitat musulmana que viu i treballa al nostre país, sembrant contínues sospites sobre la seva presumpta vinculació amb el terrorisme, igual que fa gent tan poc recomanable com els locutors de la COPE, com es va encarregar de recordar el propi Tubau.

Rahola va fer una acusació tan greu al seu interlocutor -Francesc Tubau- com la de fer "apologia del terrorisme" i tot perquè és Israel el denunciat per la plataforma Aturem la Guerra i no Hamàs. Aquesta senyora no ha tingut en compte en les seves aparicions públiques en la televisió catalana que el dany infringit per Hamàs a Israel és infinitament menor que el comès per Israel sobre -no ja Hamàs- sinó sobre el mateix poble palestí.

Per a ella, els palestins no compten en les seves lamentacions, només en les seves diatribes. És gairebé tant com dir que Israel té raó en considerar-los a tots terroristes. Perquè si s'argumenta de manera tan clara com fa Rahola que Israel té dret a defensar-se ("Israel té dret a defensar-se i a existir"), el corol·lari és que Israel té dret a matar tants palestins com vulgui, si amb això s'està "defensant ". No hi ha límit al mal que Israel pugui cometre sobre el poble palestí, perquè Israel sempre s'està defensant quan ho fa. Es defensa perquè la seva existència depèn de la no existència de palestins en el que aquest estat considera el seu territori.

Aquest és l'argument feixista que justifica qualsevol crim que cometi, o pogués cometre en el futur: el sagrat dret a l'existència. Però, quin sagrat dret és aquest si passa per l'extermini d'un poble que es considera que "sobra", que no té dret a habitar la terra dels seus avantpassats, mentre que qualsevol jueu que visqui en qualsevol altre racó del món sí que té dret a ocupar una terra en la qual no ha nascut, pel sol fet de ser jueu? Què farien els catalans si un dia algú els expulsés de les seves terres i de les seves cases per la força de les armes i els condemnés a no tenir lloc a on anar o els reclogués en un gueto anomenat "camp de refugiats"? Resistir, per descomptat. I tindrien tot el dret de fer-ho. No els caldria recórrer a la violència si existís una cosa tan utòpica com unes Nacions Unides que poguessin aplicar el dret internacional per igual en tots els casos, no sols en aquells que convé a la superpotència que tots coneixem.

Reconèixer aquest dret a la resistència -segons Rahola- és fer "apologia del terrorisme". Rahola, llavors, per coherència, hauria de fer la mateixa acusació als que van redactar la Carta de les Nacions Unides, en lal qual es reconeix el dret a la resistència a l'ocupació. Com que vénen al cas, citaré aquí les paraules del president de l'Assemblea de les Nacions Unides en referència als atacs d'Israel a Gaza:

"Els palestins, com a població que pateix una ocupació il·legal, tenen dret a la resistència, sempre que respectin les limitacions establertes pel dret internacional humanitari. És il·legal que els palestins llancin coets contra localitats israelianes. Ningú, ni a Sderot ni a Ashkelon, ni a Rafah ni a Beit Hanoun, hauria d'haver de viure amb aquesta por.

Resulta terriblement paradoxal que l'ofensiva que s'està lliurant a Gaza, el que Israel anomena la seva "guerra contra el terror", hagi causat la mort, fins ara, de 13 israelians, deu d'ells soldats, dels quals almenys quatre van morir per "foc amic". (4) És una terrible paradoxa, perquè durant els cinc mesos que va durar la cessació del foc l'any passat no va morir ni un sol israelià. "(4)

Israel no necessitaria recórrer, segons el president de l'Assemblea de l'ONU, a l'extermini de palestins per "defensar-se", si acatés aquesta Carta, redactada per regular el comportament de les nacions civilitzades. Però es comporta com un perdonavides conscient de la seva força i que menysprea a qui se sotmet, mentre l'humilia, abans d'aixafar-lo amb la seva gran bota farcida de claus d'acer (i d'urani empobrit). Tanmateix, ja se sap que els imperis mai s'han comportat així -civilitzadament- perquè estan basats en el domini violent de pobles sencers, ni tampoc es comporten així els fidels servents dels imperis, com Israel. No els convé, si volen continuar exercint el seu domini sobre els altres.

Com sempre, la violència exercida pels febles és el més terrible dels crims, mentre que per a persones com Rahola la violència dels poderosos està plenament justificada. A diferència de Rahola, com ja he dit, jo sí que vaig estar en la manifestació del 10 de gener. Vaig poder veure cares crispades per l'odi, per la ràbia, per la impotència de saber que només se'ns reconeix el dret de picar de peus i poc més (segurament, si les manifestacions tinguessin més incidència política de la que tenen, estarien prohibides).

Però també vaig veure cares d'alegria, de felicitat per estar allà, per poder-se expressar lliurement. I aquestes cares no les vaig veure entre els ciutadans catalans nascuts aquí que van anar a la manifestació. Aquests, més aviat, estaven tristos perquè pesava el mal record de les manifestacions per l'Iraq i el nul cas que van rebre per part del seu govern. No Les vaig veure en les cares dels altres catalans, els àrabs del Marroc, d'Algèria, de Síria, de Palestina, els musulmans del Pakistan, de Bangladesh, de l'Afganistan. I eren cares de felicitat perquè s'estaven manifestant lliurement, cosa que en els seus països d'origen els costaria possiblement la presó o una bona pallissa a mans de la policia. Però no sabien, quan ho feien, que algú com Rahola els acusaria de "jihadistes" per proclamar el seu amor a Al·là o per recitar l'Alcorà, mentre deien a Israel "assassí". Sort que no ho sabien, perquè potser llavors modificarien la seva opinió que Catalunya, el seu país d'acollida, és un país solidari amb ells i amb els que són com ells.

A manera de conclusió m'agradaria dir que Tv3, amb aquest "debat" tan tendenciós en què amb prou feines se li va donar l'oportunitat d'expressar-se a Tubau, va aconseguir una cosa que em sembla gravíssima. I és desviar l'atenció sobre la neteja ètnica que està succeint a Gaza i tacar la imatge dels que estem en contra de la persecució que pateix el poble palestí des de fa 60 anys. Un servei que Israel, sens dubte, apreciará moltíssim, però que jo lamento profundament sent català com sóc. Em sembla senzillament una infàmia que s'arribi a aquests extrems en una televisió pública que paguem tots amb els diners dels nostres impostos.

Notes

1. Televisió de Catalunya. Vídeo: "Aturem la Guerra respon a Pilar Rahola". Http://www.tv3.cat/videos/972089/Aturem-la-Guerra-respon-a-Pilar-Rahola.

2. La Vanguardia. Pilar Rahola. "Apología terrorista en Barcelona". Http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080514/53462840830.html.

4. Declaració del President de l'Assemblea General de les Nacions Unides en la 32a sessió plenària del desè període extraordinari de sessions d'emergència sobre les mesures il·legals israelianes en la Jerusalem Oriental ocupada i en la resta del Territori Palestí Ocupat, 15 de gener de 2009. Http: / / www.un.org/spanish/aboutun/organs/ga/63/president/63/statements/palestine15jan09.shtml.

Traducció: Google + Salvador Jàfer

الاندلس جنة الخلد = Alandalús jànnatu _lkhuldi

يــا أهْــلَ أندلــس لله درُكــــم ُ / ماء و ظلٌ و أنهار و أشجارُ
ما جَنة الخُـلد إلا في دِيـاركُـــمُ / ولو تخيرتُ هذا كنتُ أختارُ
لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النار

الشاعر الاندلسي ابن خفاجة
ALANDALÚS, PARADÍS DE L'ETERNITAT

ya ahla andalusin li-llâhi darrukum /

ma'un wa zillun wa anhâru wa sajâru
mâ jannatu-l-huldi illâ fî diyârikum /
wa hâdihi kuntu law huyyirtu ahtâru /
lâ tuttaqû ba´daha an tadhulû saqaran /
fa-laysa tudhalû ba´ada-l-jannati-n-nâru

Ibn Khafâja (Alzira, 1058-1139)

Andalusins, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo! No tingau por de l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.

(Versió de Josep Piera i Josep R. Gregori, 2007)

¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!
Agua, sombra, ríos y árboles.
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.
Si yo escogiera, por éste optaria.
No temáis entrar en el infierno:
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.

(Versió de Josep Piera i Mahmud Sobh)

Vegeu el poema d'Ibn Hafâja recitat per dos alumnes de l'IES la Serreta de Rubí

Pel respecte a la pluralitat i a la llibertat!

Pel respecte a totes les formes d'Islam!

Per un Islam plural i unit!


"Guarde en el cor l'Andalús més íntim i més bell, com un Tibet personal i profund. I aquest tresor ningú me'l podrà arrabassar."

Salvador Jàfer

عبد السلام جعفر إبن منقذ البلنسي /

بلنسية، شرق الاندلس /

Calendari islàmic i horaris de pregària

Segons l'escola jurídica de què es tracte pot haver-hi una diferència d'un dia ±.

Loading...

Mapa d'Alandalús en el període de màxima expansió

La muralla andalusina de València

La muralla andalusina de València