divendres, 16 de gener de 2009

Entrevista a Asmaa Aouattah: els immigrats i la llengua catalana

Cercle XXI

Breu qüestionari adreçat a persones d’origen divers que parlen català

Resposta d’Asmaa Aouattah, llicenciada en filosofia i professora de llengua amaziga

Com creus que es podria millorar l’ús del català entre la població d’origen divers a Catalunya (aspectes jurídics i polítics)?

Primer de tot, si el català està en perill, no és pas perquè els immigrants no el vulguin parlar, sinó per diferents altres motius:

1 Els que no el volen parlar realment i intencionadament són una part dels castellanoparlants i dels residents comunitaris

2 L’oferta d’aprenentatge del català no és suficient a nivell quantitatiu i és deficient a nivell qualitatiu (no està adaptada a les diferents realitats lingüístiques que necessiten programes especialitzats)

3 Els immigrants es troben amb la urgència de treballar per legalitzar la seva estada, renovar permisos, reagrupar les seves famílies (que és un dret humà!), etc. El mercat laboral de Catalunya és un mercat castellà en la seva majoria, els immigrants no troben cap altra opció per poder treballar que parlar la llengua del patró.

Proposta:

Hi ha d’haver un pla d’acollida en cada municipi adreçat a tots els nouvinguts (espanyols, comunitaris i estrangers). Aquest pla ha de tenir en compte els següents aspectes:

1 Fer del català una llengua d’acollida ampliant-ne la difusió en aquest nivell.

2 Exigir l’aprenentatge de l’idioma a qualsevol persona que s’empadroni (inclosos espanyols i comunitaris), amb totes les facilitats que calguin: horari compatible amb la feina, becar els que no tenen temps per aprendre el català perquè necessiten treballar (molts llocs de treball no faciliten ni l’aprenentatge ni la pràctica del català: treball en domicilis en règim d’interins amb gent castellanoparlant, residències de gent gran...), moltes dones no els deixen els seus marits aprendre l’idioma (una beca pot encoratjar), no sempre els horaris del català són compatibles amb els de l’escola (fer les classes en horari escolar quan els nens estan a l'escola i facilitar espais maternoinfantils per a nens de menys de 3 anys podria ser una solució).

3 Oferir en paral·lel cursos de descoberta de l’entorn perquè el nouvingut construeixi lligams sòlids amb el seu entorn i sàpiga moure-s’hi amb facilitat: assessorament jurídic, formació laboral...: en resum, iniciar el nouvingut a fer vida normal en català.

4 Hi ha d’haver un canal de seguiment coordinat amb entitats i centres formatius per poder saber qui ha estudiat l’idioma, fins a quin punt, quines possibilitats té per continuar el seu aprenentatge, ampliar l’oferta formativa a altres nivells (continuar els estudis o iniciar-los: en moltes escoles d’adults, nouvinguts alfabetitzats en català es troben que han de fer estudis més superiors en castellà!), tenir un certificat també quan hom aprèn en llocs informals.

5 Adaptar els programes d’aprenentatge del català a les diferents realitats lingüístiques i culturals que hi ha, els programes han de tenir a veure amb la realitat de cada col·lectiu, amb la seva cultura i llengua d’origen. Promoure la formació de formadors nouvinguts que formin els seus iguals i comptar amb els que tenen carrera per preparar els materials didàctics ajudarà molt.

6 Intentar trencar amb el bilingüisme que posa el nouvinguts en un dilema real. Quan no es té molta consciència identitària o quan no se sap què passa, senzillament, el nouvingut parla la llengua que sigui, molts comencen parlant català i el mercat laboral, la gent, etc. l’obliga a canviar d’idioma. Els immigrants d’ara paguen els errors que s’han fet amb els immigrants dels anys seixanta.

Com creus que una persona immigrada pot sentir-se catalana?

Abans de sentir-se català, el nouvingut s’ha de sentir ciutadà. Això passa per la garantia de la igualtat de drets a nivell legal i a nivell pràctic. La societat catalana ha de ser acollidora i alleugerir al màxim possible les dificultats que els nouvinguts tenen a l’hora d’arribar aquí i en el procés d’integració.

Actituds a l’administració: el pla d’acollida esmentat, facilitats a l’hora de comprar o llogar pisos (molts no tenen papers o permís de treball, però treballen en negre).

Sentir-se català passa també per la predisposició de tothom a adreçar-se-li en català o a contestar-li en català, no tenir mai la por de fer el ridícul; molta gent no contesta en català als nouvinguts, cosa que els impulsa a canviar al castellà, sobretot si vénen d’una cultura on s’acostuma a canviar d’idioma cada dia.

Sentir-se català passa també per conèixer la història del país, les seves tradicions i festes, facilitar els mitjans per celebrar-les i fer-se-les seves.

Com explicaries la manera de sentir-se català/ana i el paper de la llengua catalana en aquest sentiment?

S’ha de tenir en compte que la responsabilitat dels governs i les seves polítiques en aquest àmbit és molt gran per no criminalitzar els castellanoparlants, que, a part de sentir-se els posseïdors de la llengua del poder, s'ha de reconèixer que el discurs de la defensa del català és un discurs nou per a ells. Molts d'ells se senten catalans i estimen Catalunya i ho mostren en la seva participació en comissions de festes, AMPAS, etc. Vull dir amb això que sentir-se català no passa únicament per parlar català, però sí que és una mancança que s'ha de resoldre, però amb molta prudència, perquè allò que era una cosa normal abans no pot esdevenir fàcilment anormal ara. Els nouvinguts s’han trobat amb el conflicte ja servit i es troben com una pilota que uns llencen cap allà i uns cap aquí! Amb totes les dificultats que tenen, només un discurs acollidor els podrà obrir els ulls sobre la identitat pròpia del país. Això falta, com falten els esforços per fer-los partícips del costumari català (participar en les festes, explicar i celebrar les pròpies crea lligams molt estrets amb la societat d’acollida).

الاندلس جنة الخلد = Alandalús jànnatu _lkhuldi

يــا أهْــلَ أندلــس لله درُكــــم ُ / ماء و ظلٌ و أنهار و أشجارُ
ما جَنة الخُـلد إلا في دِيـاركُـــمُ / ولو تخيرتُ هذا كنتُ أختارُ
لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النار

الشاعر الاندلسي ابن خفاجة
ALANDALÚS, PARADÍS DE L'ETERNITAT

ya ahla andalusin li-llâhi darrukum /

ma'un wa zillun wa anhâru wa sajâru
mâ jannatu-l-huldi illâ fî diyârikum /
wa hâdihi kuntu law huyyirtu ahtâru /
lâ tuttaqû ba´daha an tadhulû saqaran /
fa-laysa tudhalû ba´ada-l-jannati-n-nâru

Ibn Khafâja (Alzira, 1058-1139)

Andalusins, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo! No tingau por de l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.

(Versió de Josep Piera i Josep R. Gregori, 2007)

¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!
Agua, sombra, ríos y árboles.
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.
Si yo escogiera, por éste optaria.
No temáis entrar en el infierno:
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.

(Versió de Josep Piera i Mahmud Sobh)

Vegeu el poema d'Ibn Hafâja recitat per dos alumnes de l'IES la Serreta de Rubí

Pel respecte a la pluralitat i a la llibertat!

Pel respecte a totes les formes d'Islam!

Per un Islam plural i unit!


"Guarde en el cor l'Andalús més íntim i més bell, com un Tibet personal i profund. I aquest tresor ningú me'l podrà arrabassar."

Salvador Jàfer

عبد السلام جعفر إبن منقذ البلنسي /

بلنسية، شرق الاندلس /

Calendari islàmic i horaris de pregària

Segons l'escola jurídica de què es tracte pot haver-hi una diferència d'un dia ±.

Loading...

Mapa d'Alandalús en el període de màxima expansió

La muralla andalusina de València

La muralla andalusina de València