Existí una identitat mossàrab?

¿Existe una identidad mozárabe? Historia, lengua y cultura de los cristianos de al-Andalus (siglos IX-XII). Estudios reunidos por Cyrille Aillet, Mayte Penelas y Philippe Roisse. Madrid. Casa de Velázquez. 2008.

Traduït de la contraportada:

Des que, a final del segle XIX, Francisco Javier Simonet va rescatar de l'oblit els cristians d'Alandalús, en una obra tan valuosa com polèmica com la seua Historia de los mozárabes de España, diversos estudiosos s'ha interessat per aquesta comunitat, bé afegint-s'hi, bé apartant-se de les controvertides tesis del malagueny, que veia els "mossàrabs" com els paladins de l'essència i dels valors culturals espanyols. La publicació, en temps recents, de noves fonts ha afavorit l'aparició de treballs que s'ocupen de la minoria cristiana d'Alandalús, que va tractar de conciliar l'herència hispanovisigòtica amb l'adopció de la llengua àrab, i fins i tot de certs elements culturals islàmics. Aquesta obra reuneix una sèrie d'estudis que examinen la història, la llengua i la cultura dels cristians andalusins des del segle IX fins a llur desaparició en el XII, els quals estudis contribueixen a la reflexió sobre la identitat dels "mossàrabs" i llur paper en la història d'Alandalús, sense menysprear la realitat de la islamització, ni sobrevalorar el pes d'aquesta comunitat en la societat andalusina de la qual eren part.

Ibi - Troben una necròpoli islàmica del segle XII a prop del Barranc dels Molins

Les excavacions han permès recuperar vuit cossos que es van anar enterrant al llarg de més de 100 anys

Font: Diario Información

Una excavació arqueològica ha permès la troballa d'una necròpoli islàmica o "maqbara" a la finca l'Horta del Pont de Ibi, en les immediateses del Barranc dels Molins. El lloc d'enterraments probablement hauria pertangut a una alqueria pròxima i s'hauria utilitzat des de començaments del segle XII fins a l'ocupació cristiana de la Foia de Castalla, a mitjan segle XIII, segons explica el director dels treballs, l'arqueòleg d'Ibi José Lajara.

El projecte ha estat finançat per l'Ajuntament d'Ibi i ha explicat amb la col·laboració de la família Sanjuán, propietària de la finca, que va ser fins i tot qui va promoure els treballs. Així, l'arqueòleg assenyala que els amos dels terrenys havien observat l'existència de restes humanes en la riba de separació de dos bancals, per la qual cosa van decidir posar-ho en coneixement d'experts. D'aquesta manera es va poder intuir l'existència de dos cossos, per la qual cosa es va procedir a iniciar l'excavació. Les tasques han resultat finalment en la troballa de vuit cossos, tres dels quals corresponien a persones mortes a una edat primerenca.

L'àrea treballada és de només 14 metres quadrats, però la presència d'alguns cossos posats sobre d'altres fa pensar, segons Lajara, en un ús prolongat en el temps. A més, al·ludeix a la coincidència de diversos trets habituals en el ritu d'enterrament de la religió musulmana, com la col·locació dels cadàvers en fosses de planta rectangular amb els costats arrodonits, orientades al nord-est o sud-oest, i amb els cossos en posició de cúbit lateral dret, amb el cap cap al sud o sud-oest. L'arqueòleg apunta que els braços i les cames eren "molt junts", de la qual cosa es dedueix que "se'ls havien lligat les extremitats" abans d'enterrar-los. Això podria ser també una pràctica habitual, realitzada abans d'embolicar els morts en sudaris.

El restringit de l'espai excavat "impedeix conèixer detalls de l'espai funerari", d'igual forma que l'"absència d'elements materials" fa que tampoc no es pugui determinar amb major exactitud l'època d'inici d'utilització de la necròpoli. De qualsevol manera, a la Carta Arqueològica d'Ibi -de la qual el propi José Lajara és autor- s'ha documentat l'existència de diverses alqueries islàmiques en el terme municipal, totes elles a l'empara de les fortaleses del Castell Vell i Castell Vermell, en el Barranc dels Molins i el turó de Santa Llúcia, respectivament.

Els cossos trobats seran sotmesos a un estudi antropològic, amb el qual, segons Lajara, es podrà "conèixer millor el poblament durant l'època islàmica" en aquesta zona. Sobre això, se sap que alguns dels assentaments de la Foia de Castalla daten d'entorn del segle X, si bé, reitera l'arqueòleg, el jaciment de l'Horta del Pont seria posterior. En aquest cas, igual com en la resta d'alqueries musulmanes, s'hauria aprofitat l'abundància d'aigua per a l'establiment de població i el cultiu de les terres, una cosa que es continua fent en l'actualitat en aquesta finca. Així, s'aprofitarien, igual com fan avui dia les sèquies, els cabals del Riu de les Caixes, que baixa del Barranc dels Molins, discorre molt pròxim a aquest lloc. Així mateix, el propi barranc serviria, segons incideix Lajara, com una via de comunicació amb l'exterior.

Una muralla andalusina dels segles VIII-X emergeix entre unes obres a Tortosa (Tarragona)

Font: http://www.lavanguardia.es

Els treballs d'urbanització de la plaça de l'absis de la Catedral de Tortosa han tret a la llum un tram de vint metres de l'antiga construcció, que els experts daten entre els segles VIII i X

Les obres d'urbanització de la plaça de l'absis de la Catedral de Tortosa han tret a la llum un tram de vint metres de l'antiga muralla andalusina de la ciutat, que els experts daten entre els segles VIII i X.

El tram descobert és un fragment d'1,70 metres d'ample i d'una altura, en el seu punt màxim, de 2,30 metres. La muralla andalusina està situada sobre les restes de l'antic perímetre de la muralla romana i es creu que envoltava la medina de Tortosa per separar-la dels ravals de la ciutat.

La medina era el centre polític i administratiu de la Tortosa andalusina i incloïa la mesquita major, actualment desapareguda. L'any 1148, després de la reconquesta cristiana, el comte Ramon Berenguer IV va donar aquest espai a l'església, que va construir posteriorment l'actual catedral.

L'arqueòleg que ha dirigit els treballs d'excavació, Xavier Griñó, ha explicat que al marge de la muralla, han sorgit en nivells inferiors estrats i estructures d'època romana. Aquest fet, segons els experts, confirma l'aprofitament cristià que es va fer de l'ordenació urbana realitzada pels àrabs.

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha considerat que el descobriment d'aquest tram de muralla és "significatiu", perquè "aporta la confirmació per a diversos indicis històrics" sobre la ciutat.

Bel ha comentat que ara s'acordarà amb el departament de Cultura de la Generalitat la solució a adoptar per a la conservació de la muralla, "amb l'objectiu que aquest descobriment tingui la millor conservació possible, i que això sigui compatible amb les obres d'urbanització de la plaça", ha dit l'alcalde.

Armengol remarca la importància de l'empremta deixada per la cultura islàmica a Mallorca

La presidenta del Consell de Mallorca va subratllar ahir la importància de les empremtes deixades per la cultura islàmica a les Balears

Font: Libertad Balear

Francina Armengol, presidenta del Consell de Mallorca.

La presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol, va subratllar ahir la importància de les empremtes deixades per altres cultures a les Balears, especialment la islàmica.

Durant la clausura de les jornades del Tractat de Capdepera, Armengol va reconèixer el luxe de poder disposar del manuscrit del Tractat transcrit i traduït del llatí al català.

L'esdeveniment va comptar amb la participació de vuit historiadors procedents de diferents llocs que van reflexionar i van debatre sobre el Tractat de 1231 i la independència de Menorca. No obstant això, una de les xerrades que va despertar més admiració va ser la del professor de la Universitat d'Orán, Mohamed Bemmamar.

Bemmamar va revelar algunes dades del contingut dels fragments històrics del llibre Tarikh Mayurqah -Història de Mallorca-, partint d'uns manuscrits d'un musulmà del segle XII. A més, va indicar que aquesta obra és l'únic document que supleix el buit del coneixement històric dels moments del final del govern islàmic de Mallorca en la seva versió musulmana, però que descriu amb detalls tots aquests esdeveniments.

L'acte també va comptar amb l'assistència del president del Consell de Menorca, Marc Pons; l'alcalde de Capdepera, Tomeu Alzina; la vicepresidenta i consellera de Cultura i Patrimoni, Joana Lluïsa Mascaró; i del conseller de Presidència del Consell, Cosme Bonet.

La Plataforma per la Llengua publica 'Salam al català' per acostar la llengua als musulmans

Publicat en el diari digital directe.cat dissabte 1 de novembre del 2008
http://www.directe.cat/acn/la-plataforma-per-la-llengua-publica-salam-al-catala-per-acostar-la-llengua-als-musulmans

Trobareu SALAM AL CATALÀ en format pdf en l'enllaç
http://www.plataforma-llengua.cat/doc/salamalcatala.pdf

La Plataforma per la Llengua publica 'Salam al català' per acostar la llengua als musulmans

Una col·laboració de la Plataforma per la Llengua amb el Consell Islàmic i Cultural de Catalunya ha culminat en l'edició 3.000 exemplars de 'Salam al català'. Aquesta publicació persegueix 'mostrar els vincles comuns' de les realitats catalana i musulmana i apropar la llengua a la població araboparlant resident a Catalunya. Es tracta, segons el responsable d'acollida de la Plataforma, Pere Campí, 'del primer fruit' d'aquest treball conjunt. El portaveu del Consell, Mohammad Halhoul, ha subratllat la importància de donar a conèixer als nouvinguts que el català és la llengua 'principal' a Catalunya.

L'IEVA dedica el calendari de 2009 a recordar l'expulsió dels moriscos

Vilaweb Ontinyent

Presentació del Calendari de Festes, Tradicions i Gastronomia 2009

El divendres 7 de novembre, a les 20.30h, l’Auditori Municipal de Salem acollirà la presentació de la novena edició del Calendari de Festes, Tradicions i Gastronomia, que publica anualment l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida (IEVA). En aquesta edició, el calendari està dedicat al 400 aniversari de l’expulsió dels Moriscos, succeïda el 1609. L'obra l'ha dirigida l’etnògraf Sergi Gómez i Soler, que s’ha encarregat de redactar també els textos festius. El dissenyador ha sigut Juanjo Alcaide, i els menjars de la cuina morisca els ha treballat Casimir Romero, il·lustrats per Víctor Ferrero. A més, el calendari compta amb dos mapes que detallen les poblacions de la Vall d'Albaida i on estaven tant en el temps de la conquesta cristiana com en l’any de l’expulsió, un treball fet a partir de la informació aportada per l’historiador Abel Soler.

Les festes de Moros i Cristians protagonitzen l'apartat fester del calendari, a l’origen i als actes de les quals s’han dedicat els textos i les més de 90 fotografies. El calendari es posarà a l’abast del públic assistent a l’acte el mateix dia 7, i ja estarà a disposició dels seus seguidors a la Fira Gastronòmica que es celebrarà a Ontinyent els dies 8 i 9 de novembre.

El dia 10, dilluns, està previst presentar el calendari a la premsa. Serà a l’edifici de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida, a Ontinyent, al voltant de la una de la vesprada.

5é Congrés d'Estudis de la Marina Alta (dedicat als moriscos)

L'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta convoca el seu 5é congrés dedicat a l'expulsió dels moriscos. La informació es pot consultar a la plana de l'Institut o clicant sobre aquest enllaç on s'exposen les bases de la convocatòria.

Romania arabica. Tres cuestiones básicas: arabismos, «mozárabe» y «jarchas», de Federico Corriente

L'estudi de l'impacte de la llarga presència de l'Islam i la seva cultura a Occident és un tema apassionant, i, com a tal, sovint víctima de distorsions ideològiques, que no han fet cap servei a l'humanisme, com a afany de millor coneixement de l'home. Això és cert sobretot en el cas de la Península Ibèrica, a causa de la major durada ací de la convivència, convergència i divergència entre l'islàmic i l'occidental.

La present obra, que selecciona els aspectes lingüístics i literaris d'aquest encontre i desencontre, intenta fer l'anàlisi més científica possible de tres temes fonamentals per a la cultura hispànica, bastant més variada i eclèctica del que a alguns agradaria, a saber: els arabismes de les llengües ibero-romàniques, una pregramàtica i repertori lèxic amb un cert detall del primer romanç hispànic documentat (el mal etiquetat «mossàrab», que preferim anomenar «romanç andalusí» o amb l'acrònim «romandalusí»), i una autèntica posada al dia del contingut i interpretació de les també mal anomenades «kharges», convertides per precipitat entusiasme en primer capítol de les històries de la literatura espanyola, quan són en realitat una cosa molt diferent.

Federico Corriente Córdoba és un dels principals especialistes en l'estudi de la llengua àrab a Espanya i catedràtic d'estudis àrabs i islàmics de la Universitat de Saragossa.

Editorial Trotta

Xixona. Ampliació del cementeri per a enterraments musulmans

L'ampliació del cementiri preveu una zona per a enterraments musulmans

El projecte de renovació del cementiri preveu la construcció d'un tanatori per donar servei a les localitats de la zona

Nacional - 31/10/2008 10:13 - Autor: Alejandro Fernández - Font: Diario Información

L'ampliació del cementiri preveu una zona per a enterraments musulmans.

El cementiri de Xixona comptarà d'ací a uns anys amb una zona específica per a enterraments de ciutadans de religió musulmana. Aquesta instal·lació estarà assentada en una superfície de 726 metres quadrats i es convertirà en la primera d'aquestes característiques en tota la comarca. La iniciativa, emmarcada dins del projecte d'ampliació del cementiri, té per objectiu que els milers de musulmans que viuen a la província tinguin un lloc concorde amb els seus costums per donar sepultura als seus éssers estimats, segons va ressaltar ahir la segona tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Xixona, Isabel López.

El projecte previ per a ampliar el cementiri preveu moltes més novetats. Per exemple, preveu també la construcció d'un tanatori amb tres sales per donar servei tant a Xixona com a localitats de zones properes com La Torre de les Maçanes o Tibi, entre d'altres. "Fins ara les famílies s'han de traslladar a Sant Vicent o a Sant Joan. Per això hem considerat oportú crear un petit tanatori dins del cementiri", va assenyalar l'edil socialista. A més, una vegada aixecat s'habilitarà una sala per a cerimònies civils.

"Bosc de la calma"

El futur cementiri comptarà també amb una zona de gairebé 2.700 m2 en la qual es podran dipositar les cendres de les persones incinerades. Aquest lloc, batejat en el projecte com el "bosc de la calma", se situarà en les proximitats d'un nou pavelló d'accés. L'entrada principal del cementiri també canviarà d'ubicació, es construirà un aparcament amb capacitat per a mig centenar de vehicles, es crearà una nova superfície d'enterrament de 2.030 m2 i hi haurà més de 11.300 m2 de zones enjardinades, segons consta en el projecte.

Totes aquestes actuacions s'aniran emprenent en diverses fases i en les primeres prevaldrà l'augment de nínxols, segons va detallar López. Sobretot, per la saturació que hi ha hagut al cementiri en els últims anys. El 2006, sense anar més lluny, una veïna va denunciar que havien enterrat un desconegut en un nínxol de la seva propietat per la falta d'espai. Des de llavors l'Ajuntament va tractar d'agilitar els tràmits per posar en marxa la seva ampliació, encara que no ha estat fins ara quan a la fi s'ha elaborat el projecte previ.

Emprenen dues actuacions per guanyar espai

L'Ajuntament ha emprès dues actuacions paral·leles a l'ampliació per guanyar espai. La primera va ser revisar la titularitat de tots els nínxols amb l'objectiu de quantificar quins eren propietat municipal i quins privats. Després d'aquesta anàlisi, el Consistori va tenir coneixement que disposava de quatre parcel·les més del previst. I ara, l'equip de govern projecta la imminent construcció de 64 nous nínxols en elles.