L'Orient d'Alandalús. Antropologia, cultura, espiritualitat, història, lingüística, literatura d'Alandalús, especialment de la seua part nord-oriental, oriental i insular: la Frontera Superior, l'Orient i les Illes; des de Lleida i Tortosa fins a Múrcia, passant per les Balears. L'Andalusia catalana o la Catalunya andalusa. Per la recuperació de la memòria d'Alandalús sencer! Pel reconeixement del dret a la nacionalitat catalana als descendents de moriscos dels Països Catalans!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joan F. Mira. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joan F. Mira. Mostrar tots els missatges
dimarts, 26 de gener del 2010
dimarts, 3 de novembre del 2009
[Llibres] Vida i final dels moriscos valencians
J.F. Mira: «La noblesa valenciana es va sotmetre a Castella i no impedí l'expulsió dels moriscos»
València - EL PUNT

València - EL PUNT
Joan Francesc Mira, en una imatge d'arxiu. / Foto: QUIM PUIG.
El prolífic Joan Francesc Mira ha presentat Vida i final dels moriscos valencians (Bromera), una obra de gran format amb propòsit didàctic sobre la «neteja ètnica» de què fou víctima la població islàmica al Regne de València en 1609.
Mira ha assegurat que l'expulsió la va decidir el Consell de Castella, fins i tot contra els interessos de la noblesa i la incipient burgesia urbana valenciana. «Al remat va poder més la submissió a la monarquia», ha assenyalat.
L'escriptor ha negat el tòpic de la «convivència en harmonia» entre la comunitat islàmica i la cristiana i fins i tot ha recordat que en algun moment es va barallar la possibilitat d'exterminar la població morisca com a resposta a la seua negativa a acceptar una conversió sincera.
Mira ha apuntat que una de les causes de l'expulsió fou el «fanatisme» de la dinastia dels Àustries. «Es gastaven molts diners per a combatre el protestantisme i per a convertir els indis d'Amèrica», ha recordat.
L'autor ha destacat, per una altra banda, la importància de l'operació de l'expulsió, des del punt de vista logístic. «S'hi va mobilitzar la flota reial i molts vaixells. La quantitat de recursos no té precedent a Europa», ha afirmat.
La presentació del llibre ha tingut lloc a la sala de la muralla islàmica del Col·legi Major Rector Peset de València, un dels escassos vestigis que es conserven a València del passat àrab. Bromera ha fet una tirada de 8.000 exemplars.
Mira ha assegurat que l'expulsió la va decidir el Consell de Castella, fins i tot contra els interessos de la noblesa i la incipient burgesia urbana valenciana. «Al remat va poder més la submissió a la monarquia», ha assenyalat.
L'escriptor ha negat el tòpic de la «convivència en harmonia» entre la comunitat islàmica i la cristiana i fins i tot ha recordat que en algun moment es va barallar la possibilitat d'exterminar la població morisca com a resposta a la seua negativa a acceptar una conversió sincera.
Mira ha apuntat que una de les causes de l'expulsió fou el «fanatisme» de la dinastia dels Àustries. «Es gastaven molts diners per a combatre el protestantisme i per a convertir els indis d'Amèrica», ha recordat.
L'autor ha destacat, per una altra banda, la importància de l'operació de l'expulsió, des del punt de vista logístic. «S'hi va mobilitzar la flota reial i molts vaixells. La quantitat de recursos no té precedent a Europa», ha afirmat.
La presentació del llibre ha tingut lloc a la sala de la muralla islàmica del Col·legi Major Rector Peset de València, un dels escassos vestigis que es conserven a València del passat àrab. Bromera ha fet una tirada de 8.000 exemplars.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
الاندلس جنة الخلد = Alandalús jànnatu _lkhuldi
يــا أهْــلَ أندلــس لله درُكــــم ُ / ماء و ظلٌ و أنهار و أشجارُ
ما جَنة الخُـلد إلا في دِيـاركُـــمُ / ولو تخيرتُ هذا كنتُ أختارُ
لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النار
ya ahla andalusin li-llâhi darrukum /
ma'un wa zillun wa anhâru wa sajâru
mâ jannatu-l-huldi illâ fî diyârikum /
wa hâdihi kuntu law huyyirtu ahtâru /
lâ tuttaqû ba´daha an tadhulû saqaran /
fa-laysa tudhalû ba´ada-l-jannati-n-nâru
Ibn Khafâja (Alzira, 1058-1139)
Andalusins, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo! No tingau por de l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.
(Versió de Josep Piera i Josep R. Gregori, 2007)
¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!
Agua, sombra, ríos y árboles.
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.
Si yo escogiera, por éste optaria.
No temáis entrar en el infierno:
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.
(Versió de Josep Piera i Mahmud Sobh)
Vegeu el poema d'Ibn Hafâja recitat per dos alumnes de l'IES la Serreta de Rubí
Pel respecte a la pluralitat i a la llibertat!
Pel respecte a totes les formes d'Islam!
Per un Islam plural i unit!
"Guarde en el cor l'Andalús més íntim i més bell, com un Tibet personal i profund. I aquest tresor ningú me'l podrà arrabassar."
Salvador Jàfer
عبد السلام جعفر إبن منقذ البلنسي /
بلنسية، شرق الاندلس /
ما جَنة الخُـلد إلا في دِيـاركُـــمُ / ولو تخيرتُ هذا كنتُ أختارُ
لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النار
الشاعر الاندلسي ابن خفاجةALANDALÚS, PARADÍS DE L'ETERNITAT
ya ahla andalusin li-llâhi darrukum /
ma'un wa zillun wa anhâru wa sajâru
mâ jannatu-l-huldi illâ fî diyârikum /
wa hâdihi kuntu law huyyirtu ahtâru /
lâ tuttaqû ba´daha an tadhulû saqaran /
fa-laysa tudhalû ba´ada-l-jannati-n-nâru
Ibn Khafâja (Alzira, 1058-1139)
Andalusins, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo! No tingau por de l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.
(Versió de Josep Piera i Josep R. Gregori, 2007)
¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!
Agua, sombra, ríos y árboles.
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.
Si yo escogiera, por éste optaria.
No temáis entrar en el infierno:
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.
(Versió de Josep Piera i Mahmud Sobh)
Vegeu el poema d'Ibn Hafâja recitat per dos alumnes de l'IES la Serreta de Rubí
Pel respecte a la pluralitat i a la llibertat!
Pel respecte a totes les formes d'Islam!
Per un Islam plural i unit!
"Guarde en el cor l'Andalús més íntim i més bell, com un Tibet personal i profund. I aquest tresor ningú me'l podrà arrabassar."
Salvador Jàfer
عبد السلام جعفر إبن منقذ البلنسي /
بلنسية، شرق الاندلس /
Calendari islàmic i horaris de pregària
Segons l'escola jurídica de què es tracte pot haver-hi una diferència d'un dia ±.

