Pretenen provar que els àrabs van fundar el Regne de València abans que Jaume I

Arqueologia Medieval

Publicat el 16.02.2009

La Comissió del Mil·lenari del Regne de València, integrada per diverses entitats, entre elles el Centre Cultural Islàmic de València, promourà durant aquest any la recopilació d'estudis que demostrin que reis àrabs van fundar el Regne de València abans que Jaume I. Aquesta iniciativa és una de les accions programades per commemorar el mil·lenari. L'entitat sosté que el Regne de València es va fundar el 1009, més de 200 anys abans de l'arribada de Jaume I, el qual van definir com "el George Bush del segle XIII".

El Centre Cultural Islàmic de València (CCIV) va lamentar "l'oblit general" de l'època musulmana i va reclamar a les administracions que "s'involucrin més" per a "recuperar la memòria històrica" de l'època musulmana del Regne de València abans de la reconquesta de Jaume I -entre 1009 i 1238. Amb aquest objectiu, l'entitat ha programat per al 2009 una sèrie d'actes, conferències, així com l'edició d'alguns textos, amb motiu de la celebració del mil·lenari de l'aparició d'aquest regne -el 10 de febrer de l'any 1009- "com un estat independent de fet dins el conjunt cultural islàmic ".

Així ho va indicar la presidenta del CCIV, Amparo Sánchez, en una roda de premsa oferta per presentar alguns dels actes de l'any, així com la conferència que se celebrarà demà a la seu d'aquesta organització per part de l'escriptor i doctor en Dret Constitucional Carles Recio.

Un grup de set associacions -el CCIV i altres sis entitats valencianes- van fer públic un manifest el passat octubre on defensen que el Regne de València "va néixer com un Estat islàmic el 10 de febrer de l'any 1009, en declarar el rei Mubàrak la independència respecte al Califat de Còrdova "i no en 1238, any de la reconquesta per part del rei Jaume I.

Aquests col·lectius han constituït una Comissió del Mil·lenari del Regne de València destinada a celebrar el 2009 l'efemèride, a més de preparar una sèrie d'actes culturals per a la seva commemoració, que té com a objectiu valorar "la importància que té recuperar la memòria històrica per saber qui som ", va explicar Sánchez, qui va reivindicar que els valencians "hem de sentir-nos orgullosos del nostre passat musulmà".

Carles Recio, també present en la roda de premsa, va assenyalar que una de les raons d'aquest "oblit" és que la bibliografia de l'època que es van emportar els musulmans quan van ser expulsats està escrita en àrab i molts d'aquests documents són o al Escorial o fora d'Espanya. Un altre dels fets que va provocar aquesta "omissió històrica" és "l'ideal patriòtic del segle XIX estretament connectat amb el catòlic", on els musulmans, va afegir, estaven fora de la societat espanyola del segle XIX. L'expert va indicar que totes les aportacions recollides al llarg de 2009 s'aglutinaran en un llibre.

Avenços científics

Al segle XXI "cal revisar" l'etapa musulmana de València, va subratllar Amparo Sánchez, qui va assegurar que els llibres d'història només fan referència a la part bèl·lica, a allò relacionat amb la reconquesta, "i s'ometen els grans avenços tècnics i científics "que van arribar a través del món àrab.

En aquest sentit, va afegir que en altres autonomies com Andalusia aquesta "recuperació històrica es va produir abans" perquè "sent aquesta identificació amb el nom (Al-Andalús) i té un llegat més tangible, que els fa més conscients". A València, va prosseguir, el llegat és "intangible", però, Sánchez va recomanar "no oblidar" que "tenim l'arròs i els cítrics gràcies als àrabs, bases essencials de la indústria valenciana", així com els bunyols o tots els topònims de pobles valencians.

El document que es va fer públic l'octubre passat sosté que "València no va néixer el 1238", ja que el "Poble Valencià té uns orígens molt més remots i en la formació de la seva personalitat ha rebut l'aportació de diferents cultures, entre les quals destaca de manera especial la islàmica, la presència de la qual va ser efectiva des de 711 fins a 1609 ".

Precisament, assenyala que "com un Estat islàmic va néixer al Regne de València el 10 de febrer de 1009, en declarar el rei Mubàrak la independència respecte al Califat de Còrdova". La data en el calendari àrab és l'11 del segon jumadà de 399.

Reis de València

Segons aquestes fonts, "diversos prínceps van ocupar aquest tron durant gairebé dos-cents anys, amb l'única interrupció de l'ocupació del Sit, i en totes les compilacions històriques, tant musulmanes com cristianes, es va parlar de 'reis de València' i mai es va considerar els seus mandataris per sota d'aquesta categoria ".

El manifest assenyala que "davant la visió esbiaixada i interessada que presenta una València nascuda el 1238 únicament vinculada al cristianisme ia la Corona d'Aragó, hem de reivindicar la singularitat valenciana, molt més antiga i arrelada". "Retallar aquesta part fonamental de la nostra història -adverteixen- és menystenir la nostra pròpia capacitat integral com a col·lectiu humà".

Sobre això, afegeixen que "la gesta del rei Mubàrak, la creació del Regne de València que va donar lloc a l'actual Comunitat Valenciana, no ha estat reconeguda al llarg de la història, i el compliment dels primers mil anys ha de donar-nos l'ocasió de tributar-hi l'homenatge merescut". Per tot això insten a celebrar el primer mil·lenari del Regne de València" totes les entitats públiques i privades.

Abū-l-Walīd al-Waqqašī, el cronista del Sit

L'especialista Dolores Oliver atribueix l'autoria del Cantar de Mío Cid a un poeta àrab al servei del cavaller

Autor: Juan Luis Tapia - Font: Ideal de Granada

Portada del llibre de Dolors Oliver

La professora de Llengua i Literatura Àrabs Dolors Oliver Pérez ha convulsat tots els filòlegs i especialistes en El cantar del Mío Cid en demostrar l'autoria àrab sobre les gestes de l'heroi medieval espanyol més celebrat i 'assot dels moros', aquell que va empunyar l'espasa més enllà de la seva mort. Aquesta teoria i tota la seva argumentació va ser exposada ahir durant unes jornades celebrades en la Fundació Euroàrab.

Oliver, descendent de tota una saga d'arabistes, acaba de treure de l'històric anonimat l'autoria d'un dels texts medievals més investigats. Assegura que l'artífex del romanç èpic va ser àrab: Abū-l-Walīd al-Waqqašī. A més, desentranya la data de la seva escriptura, que situa l'any 1095, un altre dels grans misteris relacionats amb aquesta obra, la firma de la qual sempre es va atribuir a un joglar castellà. «Els especialistes en Filologia Romànica estan una mica enfadats», diu Dolors Oliver.

L'arabista assenyala que molts dels estudis realitzats no han tingut en compte «les manipulacions dels cronistes alfonsins», amb referència als redactors cristians del text. L'experta ofereix molts arguments que confirmen la seva teoria, però cinc són els pilars fonamentals.

El primer està relacionat amb l'aspecte religiós descrit en el Cantar. «És impossible que s'escrigués en 1207, que ha estat elegida com la data oficial. En aquella època, ja existia un sentiment d'animadversió cap a l'infidel. Tanmateix, en el Cantar conviuen moros i cristians, no hi ha bons ni dolents. El Sit mostra respecte cap als qui professen una altra religió, i fins i tot els tracta d'amics», assenyala. Defensa també que el poema va haver de compondre's en vida del guerrer castellà.

Una altra de les claus que demostren la seva teoria està relacionada amb l'estudi de la imatge del Sit que ofereix el poeta. «El Sit no és tractat com el típic noble hispanogot, sinó com un paladí islàmic. Es comporta exactament igual que els herois de l'Islam. El tractament d'igualtat amb què es dirigeix els seus homes i al propi rei Alfons VI denota un tarannà democràtic que també els cronistes alfonsins van tractar de fer desaparèixer».

Un tercer argument de pes es refereix a l'art de la guerra descrit en el Cantar. Dolors Oliver descobreix que el Sit empra mètodes de lluita exclusius dels berebers. L'exemple més clar es troba en la conquesta d'Alcosser. «Segons el poeta, en aquesta batalla el Sit i els seus homes duen a terme una maniobra bèl·lica, un exercici eqüestre bereber conegut com haraka, en el Cantar 'arrencada'».

Propagandista

Dolors Oliver explica que en l'estudi de l'època històrica del Sit i de l'ambient cultural de les dues Espanyes de l'època (la cristiana i Alandalús) rau el quart element de la seva argumentació. «Des del segle VIII, només en les corts d'Alandalús hi ha poetes que fan apologia dels seus senyors, artistes que canten les seves glòries i gestes. I, com que és una persona intel·ligent, una vegada entra a València i es converteix en el seu senyor, no desaprofita aquesta fabulosa arma de propaganda».

Qui és el poeta? «Abū-l-Walīd al-Waqqašī és descrit com un dels homes més intel·ligents i amb més amplis coneixements de l'època». Per què un musulmà lloa el senyor cristià? En aquest punt, la investigadora desenvolupa una teoria segons la qual el poeta seria l'interlocutor amb qui el Cid es va entrevistar abans de prendre València per convèncer-lo que no hi hagués represàlies per als seus habitants. «Li encarreguen que parli amb el Sid de les clàusules de la rendició de València. I aconsegueix guanyar-se la seva confiança per a, una vegada convertit en senyor de la ciutat, crear-li una cort i ensenyar-lo a governar. Una vegada va entrar a València, no va fer cap mal ni va suprimir les mesquites», conclou.

Dolores Oliver Pérez: El Cantar de Mío Cid, génesis y autoría árabe, Almeria, Fundación Ibn Tufayl, 2008