Ijtihâd i taqlîd

IJTIHÂD

[De l'arrel JHD 'esforçar-se']. [Cortés 1996, 194: "esforç; dedicació; elaboració d'un dictamen independent basat en les quatre fonts de la jurisprudència islàmica: l'Alcorà, la tradició, l'analogia i el consens".

http://www.ijtihad.org
http://www.sunnah.org/fiqh/usul/on_the_validity_of_ijtihad.htm
http://www.al-islam.org/al-serat/ijtihad.htm

[Chebel 1995: 212-13]: (Origen del mot mujtahid: 'savi, pensador, erudit'). Complement d'esforç que consisteix a renovar sempre la interpretació dels preceptes de l'islam i llur necessària adaptació al món actual. Exegesi alcorànica a fi de copsar la dimensió temporal del missatge diví. Aquest esforç de comprensió suplementari així com els inevitables reajustaments que comporta haurien estat foragitats des del segle III de l'hègira. En efecte, després de terminats els grans corrents de la dogmàtica islàmica (madâhib), no restaven sinó discussions de detall sobre tal o tal altra disposició del Llibre Sant. La regressió de conjunt del pensament islàmic, començada en els segles X-XI, havia comportat crispació en l'ijtihâd en benefici d'una actitud condemnada pel mateix islam, el taqlîd, lit. "seguidisme".

Bibl.: Arkoun, Baydawi, Bergé, Bousquet, Goldziher, Pareja.
Corr.: Actes humans, fard, fiqh, hadît, madhab, sunna, taqlîd.

TAQLÎD

[QLD 'tòrcer'] Cortés 1996: 926: "imitació; adhesió cega a la doctrina tradicional de les escoles jurídiques (jur. isl.); acceptació cega de la pràctica (jur. isl.); acceptació d'un veredicte (jur. isl.) raonament imitatiu; conformisme; tradicionalisme; imitació (com.)".

[Chebel 1995: 412] Imitació estricta. Una de les desviacions del pensament reflexiu en l'islam (ijtihâd) quan, per raons d'inhibició de la societat islàmica --devers els segles XI-XII-- i de les divisions entre els teòlegs més eminents, va deixar de repensar els propis arcans, l'Alcorà i la sunna. Significa alhora imitació servil, dogma i finalment falsificació. El taqlîd simbolitza, doncs, una regressió de l'islam novador i viu, possiblement una restricció. Els hanbalites consideren avui dia que el taqlîd és l'única manera de preservar la paraula utèntica del Profeta (sas) i, per tant, de tota la sunna.

Corr.: Alcorà, fiqh, hanbalisme, ijtihâd, islam, madhab, Muhammad, sunna, sunnisme.

http://www.sunnah.org/publication/encyclopedia/html/taqlid.htm
http://www.sunnah.org/fiqh/usul/taqlid_or_ittiba.htm
http://www.al-islam.org/laws/taqlid.html
http://www.ummah.net/Al_adaab/fiqh/taqlid_of_salafiyya.html
http://www.ummah.net/Al_adaab/fiqh/ijtihad_taqlid.html

Porte tota la vesprada debatent-me entre el significat d'aquests dos termes, essencials per a entendre l'elaboració del fiqh (dret islàmic). Traure'n l'entrellat serà cosa de tota una vida, com a mínim!

Wa Allâhu a'lam!