-- D. núm. 158 --
Lluny de vosaltres les penes m'han dominat
i l'insomni maltracta les meues parpelles.
Al meu pit ha arrelat un dolor
que ni tan sols un diluvi podria sufocar.
Des que el tinc, la paciència
es guarda molt bé d'acostar-se'm.
Com ho faria, trobant-me, com em trobe,
lluny de la meua pàtria i de la meua família!
Si qualsevol home alterat hagués degut suportar
una mínima part del que hi vaig suportar
se n'haurien anat en orris els cims del Tahlān;
captiveri i coacció sense fi,
separació de la meua família i del meu lloc,
aquesta i tantes altres tristors
que són un clar desafiament a la paciència.
Quanta passió i quanta vergonya!
Així és la separació.
Aqueix és el seu tast:
una segona mort.
Metre: kāmil; rima: nūn
Ibn Al-Abbār (València 1199-Tunis 1260)
Traduït de l'àrab per Josefina Veglison Elías de Molins (Universitat de València)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Mapa d'Alandalús en el període de màxima expansió
València musulmana
La muralla andalusina de València
1 comentari:
Xe tu quin blog més curios, m'agrada de veres, crec que furgaré entre els escrits a vore si trobe més cosetes interesants.
Enorabona!
Publica un comentari a l'entrada