L'any morisc

Feliç 2009, l'any morisc, un bon any per acabar-ne un, o una nació, d'assossegar-se

Autor: Rafael Torres - Font: Diario Siglo XXI

D'ací a unes hores, demà, arrenca l'any en què es compliran quatre-cents de l'expulsió dels moriscs espanyols de la seva pàtria, i, encara que als poc versats en la Història els pugui semblar absurd, les seves conseqüències graviten encara avui sobre la societat espanyola. Si cada pas que donem en caminar ens condueix a un altre, i a aquest és resultat de l'anterior per molt que aquell pertanyi al passat, què no ocorrerà amb l'etapa general, multitudinària, incessant, de la Història? I amb aquest monstruós episodi de l'expulsió d'una part substancial dels habitants d'Espanya pel designi d'un rei, Felip III, i de quants es van enriquir arrabassant-los els béns, les cases i les terres que deixaven enrere, es va inaugurar ni més ni menys que l'aberrant pràctica de llançar de la pàtria comuna a l'"altre" (normalment al que és millor i per això molesta) que, executada per última vegada pel franquisme després de la seva victòria militar contra els republicans, put no obstant això encara, com una fruita podrida, en el fons del tarannà espanyol i de cada un de nosaltres: l'"altre", aquell que no ens agrada, que envegem, que ens supera, que no pensa com nosaltres, que descreï dels nostres déus, que no respecta els nostres tabús, que se'n vagi, que surti de la casa familiar, que purgui errant pel món la seva insuportable diferència, que se li llanci, fora, fora, fora.

Aquella mena de genocidi (sens dubte, moral, cultural, econòmic...) que va ser l'expulsió massiva dels espanyols moriscos, va tenir el seu antecedent en l'expulsió dels jueus espanyols pels Reis Catòlics, i la seva immediata continuació en la dels gitanos després de la Gran Batuda, però a partir d'allà mai no deixem ja de llançar-nos de casa els uns als altres, gairebé sempre els mateixos uns als mateixos d'altres. Aquesta compulsió, més que aquesta conjuntural i dinerària que ens afligeix avui, sí que és una crisi, sí que ens ha mantingut en una crisi permanent.

Feliç 2009, l'any morisc, un bon any per acabar-ne un, o una nació, d'assossegar-se.