Feliç 2009, l'any morisc, un bon any per acabar-ne un, o una nació, d'assossegar-se
Autor: Rafael Torres - Font: Diario Siglo XXI
D'ací a unes hores, demà, arrenca l'any en què es compliran quatre-cents de l'expulsió dels moriscs espanyols de la seva pàtria, i, encara que als poc versats en la Història els pugui semblar absurd, les seves conseqüències graviten encara avui sobre la societat espanyola. Si cada pas que donem en caminar ens condueix a un altre, i a aquest és resultat de l'anterior per molt que aquell pertanyi al passat, què no ocorrerà amb l'etapa general, multitudinària, incessant, de la Història? I amb aquest monstruós episodi de l'expulsió d'una part substancial dels habitants d'Espanya pel designi d'un rei, Felip III, i de quants es van enriquir arrabassant-los els béns, les cases i les terres que deixaven enrere, es va inaugurar ni més ni menys que l'aberrant pràctica de llançar de la pàtria comuna a l'"altre" (normalment al que és millor i per això molesta) que, executada per última vegada pel franquisme després de la seva victòria militar contra els republicans, put no obstant això encara, com una fruita podrida, en el fons del tarannà espanyol i de cada un de nosaltres: l'"altre", aquell que no ens agrada, que envegem, que ens supera, que no pensa com nosaltres, que descreï dels nostres déus, que no respecta els nostres tabús, que se'n vagi, que surti de la casa familiar, que purgui errant pel món la seva insuportable diferència, que se li llanci, fora, fora, fora.
Aquella mena de genocidi (sens dubte, moral, cultural, econòmic...) que va ser l'expulsió massiva dels espanyols moriscos, va tenir el seu antecedent en l'expulsió dels jueus espanyols pels Reis Catòlics, i la seva immediata continuació en la dels gitanos després de la Gran Batuda, però a partir d'allà mai no deixem ja de llançar-nos de casa els uns als altres, gairebé sempre els mateixos uns als mateixos d'altres. Aquesta compulsió, més que aquesta conjuntural i dinerària que ens afligeix avui, sí que és una crisi, sí que ens ha mantingut en una crisi permanent.
Feliç 2009, l'any morisc, un bon any per acabar-ne un, o una nació, d'assossegar-se.
L'Orient d'Alandalús. Antropologia, cultura, espiritualitat, història, lingüística, literatura d'Alandalús, especialment de la seua part nord-oriental, oriental i insular: la Frontera Superior, l'Orient i les Illes; des de Lleida i Tortosa fins a Múrcia, passant per les Balears. L'Andalusia catalana o la Catalunya andalusa. Per la recuperació de la memòria d'Alandalús sencer! Pel reconeixement del dret a la nacionalitat catalana als descendents de moriscos dels Països Catalans!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
الاندلس جنة الخلد = Alandalús jànnatu _lkhuldi
يــا أهْــلَ أندلــس لله درُكــــم ُ / ماء و ظلٌ و أنهار و أشجارُ
ما جَنة الخُـلد إلا في دِيـاركُـــمُ / ولو تخيرتُ هذا كنتُ أختارُ
لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النار
ya ahla andalusin li-llâhi darrukum /
ma'un wa zillun wa anhâru wa sajâru
mâ jannatu-l-huldi illâ fî diyârikum /
wa hâdihi kuntu law huyyirtu ahtâru /
lâ tuttaqû ba´daha an tadhulû saqaran /
fa-laysa tudhalû ba´ada-l-jannati-n-nâru
Ibn Khafâja (Alzira, 1058-1139)
Andalusins, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo! No tingau por de l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.
(Versió de Josep Piera i Josep R. Gregori, 2007)
¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!
Agua, sombra, ríos y árboles.
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.
Si yo escogiera, por éste optaria.
No temáis entrar en el infierno:
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.
(Versió de Josep Piera i Mahmud Sobh)
Vegeu el poema d'Ibn Hafâja recitat per dos alumnes de l'IES la Serreta de Rubí
Pel respecte a la pluralitat i a la llibertat!
Pel respecte a totes les formes d'Islam!
Per un Islam plural i unit!
"Guarde en el cor l'Andalús més íntim i més bell, com un Tibet personal i profund. I aquest tresor ningú me'l podrà arrabassar."
Salvador Jàfer
عبد السلام جعفر إبن منقذ البلنسي /
بلنسية، شرق الاندلس /
ما جَنة الخُـلد إلا في دِيـاركُـــمُ / ولو تخيرتُ هذا كنتُ أختارُ
لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النار
الشاعر الاندلسي ابن خفاجةALANDALÚS, PARADÍS DE L'ETERNITAT
ya ahla andalusin li-llâhi darrukum /
ma'un wa zillun wa anhâru wa sajâru
mâ jannatu-l-huldi illâ fî diyârikum /
wa hâdihi kuntu law huyyirtu ahtâru /
lâ tuttaqû ba´daha an tadhulû saqaran /
fa-laysa tudhalû ba´ada-l-jannati-n-nâru
Ibn Khafâja (Alzira, 1058-1139)
Andalusins, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo! No tingau por de l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.
(Versió de Josep Piera i Josep R. Gregori, 2007)
¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!
Agua, sombra, ríos y árboles.
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.
Si yo escogiera, por éste optaria.
No temáis entrar en el infierno:
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.
(Versió de Josep Piera i Mahmud Sobh)
Vegeu el poema d'Ibn Hafâja recitat per dos alumnes de l'IES la Serreta de Rubí
Pel respecte a la pluralitat i a la llibertat!
Pel respecte a totes les formes d'Islam!
Per un Islam plural i unit!
"Guarde en el cor l'Andalús més íntim i més bell, com un Tibet personal i profund. I aquest tresor ningú me'l podrà arrabassar."
Salvador Jàfer
عبد السلام جعفر إبن منقذ البلنسي /
بلنسية، شرق الاندلس /
Calendari islàmic i horaris de pregària
Segons l'escola jurídica de què es tracte pot haver-hi una diferència d'un dia ±.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada