Encara que no podem trobar una gran herència material musulmana a Catalunya, les fonts, especialment el llibre El Baien Al-mogreb d'Ibn Adari ens informa que l'ocupació de Catalunya va ser l'any 92 hijrí (711 dC) per Moussa Ibn Nosayr: "En Ramadà de l'any 92 després l'emigració, va entrar Moussa Ibn Nosayr a Al-Andalus, un any després Tarek Ibn Ziad", i segueix: l'Obert... perquè obria tots els bastions, i va vèncer a tots els que tenien el títol de príncep ... fins a l'obertura de Barcelona i tota la seva regió"(2).
Podem dir, doncs, que la presència musulmana a Catalunya és possiblement més antiga que la d'algunes ciutats d'Andalusia que encara l'any 92h no estaven ocupades perfectament.
La presència musulmana a Catalunya va ser antiga, però si la comparem amb la de la resta de les ciutats del sud no va tenir una presència gaire forta, la pregunta és per què?
La resposta a aquesta pregunta es troba en la situació geogràfica de Catalunya, a la frontera amb els regnes cristians. Per aquest motiu les fonts àrabs quan es refereixen a Barcelona o a algunes ciutats de la regió utilitzen la paraula "ethokhor", que significa una ciutat a la frontera, que sempre es troba en situació de "Jihad", de guerra. En efecte, tots els esforços de l'estat musulmà en aquesta regió es van centrar en preparar la guerra ofensiva o defensiva. L'estat i la gent adinerades no s'aventuraven a construir palaus o grans monuments en ciutats poc estables, i la seva caiguda va ser qüestió de temps, davant el ràpid debilitament de l'estat musulmà. La ciutat de Barcelona va caure en 801.
En 985 Almansor (3) va intentar recuperar la ciutat però ja era massa tard, Barcelona estava despullada del seu vestit musulmà, però no del seu cor andalusí, que ens recorda encara avui, i que em sembla que encara està en el subconscient de moltes persones , que no poden negar que l'època musulmana, mudèjar o morisca va ser una època molt important de la història d'Espanya i Catalunya.
Així doncs no podem parlar de la història del llegat musulmà de Catalunya sense parlar de l'època morisca, ja que ens trobem en l'any de la commemoració dels 400 anys de l'expulsió dels moriscos. Aquests "van patir una persecució ferotge, que incloïa la prohibició del culte musulmà, el tancament de mesquites, la crema de llibres ... També se'ls va prohibir desplaçar-se sense permís i portar armes, i a més se'ls va obligar a tallar els cabells d'una forma determinada i portar la llufa"(4).
La tragèdia d'aquests moriscs no acaba aquí, segueix a França on molts van perdre la vida en un viatge molt llarg i perillós des dels ports francesos fins a Tunísia i Algèria. La presència de catalans i aragonesos va ser molt forta a Tunísia, i com confirmen moltes fonts i arxius, aquests últims van ser coneguts amb el nom de "tagarins". Al contrari que els granadins, els catalans es van integrar fàcilment a la social local. Encara que la llengua i la cultura espanyola eren més fortes entre ells, els catalans van seguir utilitzant el català durant els primers anys després de la seva arribada a Tunísia, això es confirma en alguns manuscrits trobats a Tunísia en català o aljamia catalana (5).
També trobem a Tunísia alguns noms que es refereixen a Catalunya, com el barri Tagarina "a Testur (6), o els cognoms de famílies com simplement" El Català "o" El catalon i "o" Tagarina ", ja que d'aquesta última família coneixem "Muhamad Tagarina" l'enginyer de la gran mesquita de Testur, que va ser construïda el 1630, i que és la mesquita morisca més gran i més bella de Tunísia.
Aquesta és una petita pàgina de la Història de Catalunya musulmana, dels moriscos de Catalunya. Una història que confirma que la relació entre les dues ribes de la Mediterrània no va ser sempre bona, però que confirma també que sempre hi ha hagut una gran comunicació d'una o altra manera, i avui nosaltres, els descendents d'aquesta nació que es diu Al-Àndalus , podem triar amb quins moments de la història anem a edificar el nostre futur, a la guerra o a la pau, sobre la intolerància o la tolerància. CODENAF ja ha triat, i tant de bo tots els catalans també escollissin la mateixa direcció, la de l'aliança amb tolerància, la de treballar amb els països del nord d'Àfrica.
Notes:
(1) Aquí jo no parlo de la religió musulmana sinó de tota la civilització musulmana: Guiteras, socialment ...
(2) Ibn Adari, El Baien Al-mogreb, vol 2, p 12.
(3) Abu Amir Muhammad ben Abi Amir al-Maafirí, anomenat Al-Mansur Billah, l Victoriós per Al·lah, més conegut com Almansor (c. 938 - Medinaceli (?), 11 agost 1002), va ser un militar i polític andalús, cabdill del Califat de Còrdova i valid de Hisham II.
(4) Abdennur Prado, Els moriscos de Catalunya, El Periódico, 009.04.09.
(5) Muhamad Najb Ben Jmia, L'idioma aljamiat (en àrab), ps. 14-18.
(6) Testur la ciutat morisca número u a Tunis, està al nord oest, a 75 kms de Tunis.
Dedicat aquest article a CODENAF (ONG: COOPERACIÓ I DESENVOLUPAMENT AMB EL NORD DE AFRICA-CATALUNYA)
Font: http://www.webislam.com/?idt=15844
Traducció: Salvador Jàfer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada